Primer, una pinzellada de context recent: el 2025, l'economia espanyola viu una barreja de recuperació postpandèmia i tensió inflacionària. Paral·lelament, els petits pobles es reinventen: la digitalització ha arribat fins als racons rurals, i les entitats bancàries impulsen iniciatives locals per donar suport a l'emprenedoria i el turisme territorial.
Entre aquestes iniciatives, un fenomen curiós ha captat l'atenció. Els municipis els noms dels quals remeten als diners. Aquesta singularitat, sens dubte anecdòtica, resulta també estratègica per atraure visitants i inversió financera. A continuació, explorem aquestes localitats des d'una perspectiva econòmica i humana.
Dòlar i Salinas de Oro
A la part alta de la serra de Granada —a més de 1.200 metres— es troba Dòlar, un petit municipi que deu el seu nom a una eina del segle XIV: una destral anomenada “dòlar” utilitzada pels boters del lloc. Avui, la localitat conserva un ambient medieval, accentuat per les ruïnes d'un antic castell, escenari perfecte per a rutes turístiques que combinen patrimoni i etnografia rural.
A Tierra Estella, Salinas de Oro revela una altra història lluminosa, teixida al voltant de l'explotació de salines. En el passat, aquestes mateixes aigües salades oferien un recurs tan preuat com l'or. Avui, els visitants poden descobrir aquest llegat a través de fires de la sal, senders i productes gurmet: un valor afegit per a petits hostalers i cooperatives agroalimentàries. Un celler local relata que cada gra evoca l'antic “or blanc”, i que la denominació fins i tot inspira marca pròpia per a sal d'alta gamma.
San Martín del Tesorillo i Almadén de la Plata
A Cadis floreix San Martín del Tesorillo, el nom del qual és un esquer ideal per al visitant. Als mercats rurals, s'explica l'anècdota d'una fleca que utilitza la referència al “tresor” per presentar els seus dolços artesans com joies comestibles. El resultat: curiositat, turisme i una economia local que s'alimenta de relats i símbols. Un treball bancari per finançar aquests petits projectes emprenedors ja ha donat bons fruits, confirmant el potencial econòmic d'un nom ben aprofitat.
A Sevilla, Almadén de la Plata conserva l'eco de les seves mines de plata. Avui, el lloc s'ha reinterpretat com una joia cultural: museus miners, rutes temàtiques i festivals que homenatgen segles d'extracció. Els visitants escolten històries sobre la duresa del treball subterrani i els conflictes històrics al voltant del preuat metall. El Banc de Desenvolupament Rural finança projectes de senyalització interactiva que uneixen història minera amb realitat turística.
El nom com a estratègia de desenvolupament
Darrere d'aquestes curiositats s'ancora una lògica clara: els topònims poden convertir-se en palanques de desenvolupament rural. No es tracta només d'una gràcia lingüística. Es tracta de materialitzar un nom, dotar-lo de contingut —gastronomia, història, artesania— i embolcallar-lo en un discurs seriós i ben finançat.
Les entitats bancàries, en canalitzar microcrèdits, donen suport a emprenedors locals que aposten per aquesta narrativa identitària. D'aquesta manera, un poble amb nom de diners deixa de ser anècdota per convertir-se en cas d'èxit rural. En un moment en què la digitalització s'instal·la fins i tot als pobles més petits, l'intangible —un nom, la història— adquireix el valor del capital social.
El que s'amaga darrere
Un viatger que arribi a Dòlar no només veurà un nom curiós; entendrà com una eina medieval va donar identitat a tota una comunitat. En passejar per Salinas de Oro, no percebrà únicament la sal: comprendrà com aquesta sal es va convertir en element econòmic i cultural. A San Martín del Tesorillo, tastarà pa que jura contenir "tresor". I a Almadén de la Plata escoltarà la història de la mineria que va transformar la regió.