Després de la mort del Papa Francisco als 88 anys, l'Església Catòlica es prepara per a un dels seus rituals més solemnes i enigmàtics: l'elecció del seu nou líder espiritual. Aquest procés, carregat de simbolisme i tradició, es desenvoluparà al cor del Vaticà, sota els frescos de Miquel Àngel a la Capella Sixtina.
L'inici del procés: seu vacant i preparatius
Amb la mort del pontífex, es declara la "seu vacant", període en què la Santa Seu queda sense la seva màxima autoritat. Durant aquest temps, el Col·legi Cardenalici assumeix funcions limitades, centrades en l'organització del conclave i l'administració ordinària de l'Església. El camarlenc, en aquest cas el cardenal Kevin Joseph Farrell, és l'encarregat de certificar oficialment la mort i de supervisar els preparatius per a l'elecció del nou Papa.
El cos del Papa Francesc serà exposat a la Basílica de Sant Pere perquè els fidels puguin retre-li homenatge. Posteriorment, se celebraran les exèquies durant nou dies, coneguts com "Novendiali", segons el ritu simplificat que el mateix Francesc va establir el 2024.
El conclave: secret, tradició i votacions
Entre 15 i 20 dies després de la mort, es convocarà el conclave, reunió en què els cardenals menors de 80 anys es tanquen a la Capella Sixtina per elegir el nou pontífex. Aquest procés, que data del segle XIII, es caracteritza pel seu estricte secret i aïllament: els cardenals no poden comunicar-se amb l'exterior fins que s'hagi elegit el nou Papa.
Les votacions es realitzen en sessions diàries, amb fins a quatre escrutinis per jornada. Per ser elegit, un candidat ha d'obtenir una majoria de dos terços dels vots. Si després de 34 votacions no s'assoleix un consens, es procedeix a una votació entre els dos candidats més votats, mantenint-se el requisit de la majoria qualificada.
El resultat de cada votació es comunica al món mitjançant la tradicional "fumata": fum negre si no hi ha elecció, i blanc quan s'ha elegit el nou Papa. Un cop acceptat el càrrec, el nou pontífex tria el seu nom papal i és presentat des del balcó de la Basílica de Sant Pere amb l'anunci "Habemus Papam".
Candidats i expectatives
Encara que qualsevol home batejat pot ser elegit Papa, a la pràctica, des de 1389, sempre ha estat un cardenal. Entre els possibles candidats destaquen figures com Pietro Parolin, Secretari d'Estat del Vaticà; Matteo Zuppi, arquebisbe de Bolonya; i Luis Antonio Tagle, de Filipines. L'elecció d'un pontífex de fora d'Europa, especialment d'Àsia o Àfrica, reflectiria la creixent diversitat de l'Església Catòlica.
Amb 135 cardenals electors de 71 països, aquest conclave serà un dels més internacionals de la història, reflectint la globalització de l'Església i els desafiaments contemporanis que enfronta.
L'elecció del nou Papa no només determinarà el rumb espiritual de més de mil milions de catòlics, sinó que també influirà en qüestions socials, polítiques i culturals a nivell mundial. L'atenció del món se centra ara en la Capella Sixtina, on, després de segles de tradició, es decidirà el futur de l'Església Catòlica.