Aliança Catalana ha posat el dit a la nafra i no s’ha mossegat la llengua: l’esport català viu una situació límit. Manca crònica de finançament, menyspreu institucional i una burocràcia que més que ajudar, ofega. Milers d’entitats sense ànim de lucre, que sostenen una de les xarxes esportives més denses i actives d’Europa, sobreviuen gràcies a l’esforç altruista de voluntaris que treballen de franc mentre els governs miren cap a una altra banda.
En paraules d’Aliança Catalana, “el sistema actual condemna l’esport català a la precarietat permanent” i l’única sortida depèn d'aprovar una Llei Catalana de Mecenatge Esportiu que permeti atraure inversió privada, incentivar la col·laboració empresarial i donar oxigen a clubs, associacions i projectes esportius de base. A dit efecte, han presentat una proposta de resolució al Parlament que ja ha estat admesa a tràmit per la Mesa.
La formació de Sílvia Orriols denuncia la “inacció històrica” dels governs autonòmics i espanyols, i recorda que altres territoris com el País Valencià i les Illes Balears ja disposen de lleis pròpies que faciliten i incentiven el mecenatge esportiu. Catalunya, mentrestant, continua sense eines legals pròpies i depenent d’un marc estatal que ignora la realitat del país.
Mesures concretes de la proposta
El text presentat al Parlament inclou:
- Deducció del 25% en el tram autonòmic de l’IRPF per a les donacions individuals a entitats esportives d’interès social.
- Bonificacions a l’Impost sobre Grans Establiments Comercials per a les empreses que financin infraestructures o projectes esportius de base.
- Reconeixement legal del micromecenatge esportiu com a eina de suport col·lectiu, especialment en esports minoritaris i zones rurals.
A més, Aliança Catalana reclama que la Generalitat pressioni el govern espanyol per ampliar les deduccions fiscals a l’IVA i a l’Impost de Societats per aquelles empreses que apostin clarament pel mecenatge esportiu. Segons el partit, aquestes figures fiscals serien “claus per transformar l’ecosistema esportiu i posar fi a dècades de precarietat”.
Sobirania fiscal o esport asfixiat
Orriols adverteix que, mentre Catalunya no tingui plena sobirania fiscal, les eines per revertir la situació seran limitades: “Només amb un Estat català amb control total dels seus recursos podrem donar a l’esport el lloc que li correspon com a pilar de salut, cohesió i identitat col·lectiva.”
Amb aquesta iniciativa, Aliança Catalana vol forçar el Parlament a prendre partit i deixar en evidència aquells que, any rere any, han permès que l’esport català visqui a base de voluntarisme i promeses incomplertes.