La gestió de l'aigua a Catalunya torna a situar-se al centre del debat social i polític després de la tempesta del passat dissabte 12, que va posar a prova l'equilibri, sempre delicat, entre sequera i risc d'inundació. Mentre que fa tot just unes setmanes l'opinió pública celebrava la recuperació històrica de les reserves, avui es multipliquen les crítiques, especialment entorn del pantà de Foix, que ha passat de símbol de seguretat hídrica a protagonista de retrets i malestar veïnal.
L'embassament de Foix, situat al terme municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), és l'únic embassament català que ha tornat a pujar en les últimes 24 hores. Es manté en un impressionant 100,68% de la seva capacitat, després de l'ompliment extraordinari provocat per les pluges torrencials de la DANA. Aquesta fita, que en un altre context podria haver estat motiu de celebració, ha revelat problemes estructurals que afecten tant l'ecosistema fluvial com la seguretat de les poblacions situades aigües avall, especialment Cubelles.
Les conseqüències de l'“èxit” de Foix no han trigat a fer-se visibles. El pantà, amb un sistema de desaigüe precari i un manteniment molt limitat, ha acumulat grans quantitats de llot i aigua de baixa qualitat. El cabal ecològic del riu es manté actualment entre 37 i 57 litres per segon, una xifra que l'empresa gestora de la desembocadura, Klimetica, considera absolutament insuficient.
“És molt important que pel riu baixi aigua de manera permanent i hi hagi un ecosistema, perquè això també ajuda a evitar inundacions”, adverteix Aron Marcos, responsable de Klimetica, a ACN. La manca de cabal no només impedeix la vida fluvial, sinó que provoca la sequedat del riu en el seu tram final i la pèrdua progressiva de sediment, afectant les platges del Garraf i dificultant la regeneració natural del litoral.
Solucions urgents
Cubelles és la localitat que més ha patit els efectes del desbordament del riu Foix en els últims dies. Els alcaldes de la zona del Garraf i del Penedès reclamen a la Generalitat solucions urgents per gestionar millor les crescudes i aprofitar els cabals, evitant així que la història es repeteixi cada vegada que plou amb intensitat.
Per la seva banda, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) respon que ja s'han iniciat els treballs de revisió del cabal ecològic per al pròxim període 2028-2033, una revisió que els experts i les entitats locals consideren urgent i inajornable.
El cas del Foix és paradigmàtic: es tracta d'un embassament pensat únicament per a ús agrícola, i a més d'un ús molt reduït. L'absència de comportes funcionals i l'escàs manteniment han convertit el pantà en un risc en lloc d'un recurs. “És una presa molt particular perquè té un únic ús, l'agrícola, i, a més, molt petit”, resumeix Marcos, que urgeix les administracions a canviar la seva mirada sobre el riu i a invertir en solucions de futur.
Mentrestant, la resta del sistema d'embassaments catalans ha tornat avui a la dinàmica habitual de juliol: petites baixades diàries i una certa estabilitat als pantans més grans, com La Baells o La Llosa del Cavall, que mantenen el seu nivell, o descensos suaus a Sau, Susqueda i Riudecanyes. La imatge global és la d'un sistema que, malgrat els riscos puntuals, segueix en bona forma respecte als anys anteriors, però que, com demostra el cas del Foix, necessita una gestió més proactiva, coordinada i moderna per afrontar els desafiaments d'un clima cada cop més extrem.