Durant setmanes, la sensació d'alleujament havia impregnat el discurs sobre l'aigua a Catalunya. Els embassaments, que durant mesos havien estat l'epicentre de la preocupació col·lectiva, havien mostrat una estabilitat poc habitual per a un estiu mediterrani. Tanmateix, aquesta calma ha començat a esquerdar-se. L'estabilitat, més propera al miratge que a una realitat consolidada, ha donat pas en els darrers dos dies a una ratxa de descensos en tots els grans dipòsits de les conques internes. Després d'una primavera pròspera en pluges i diverses tempestes intenses, les reserves s'havien mantingut en nivells envejables, situant-se al voltant del 78 %. Ara, aquest respir sembla arribar al seu final.
L'estadística d'avui és clara i, alhora, contundent: el percentatge d'aigua embassada ha baixat lleugerament fins al 77,89 %, perdent prop de mig hectòmetre cúbic respecte a fa dos dies.
A primer cop d'ull, la xifra pot semblar poc significativa, però el rellevant no és tant la magnitud del descens com la sincronització amb què tots els embassaments han començat a perdre aigua, sense excepció. Aquest gir marca el final de l'estabilitat i anticipa la realitat recurrent de l'estiu català, on l'evaporació, l'augment de consum i la manca de noves pluges efectives acaben imposant-se.
Una anàlisi detallada mostra com la caiguda no distingeix entre grans i petits, ni entre comarques. Des del Darnius Boadella, passant per Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Foix, Siurana i Riudecanyes, tots els embassaments han registrat pèrdues en els darrers dos dies. La tendència, encara suau, s'estén per tot el territori i apunta a un patró propi dels estius més secs, quan la meteorologia deixa de ser aliada i el balanç hídric es torna negatiu dia rere dia.
Instal·lats en la nova realitat
La meteorologia de Catalunya sol concedir petits períodes d'abundància, seguits gairebé sempre d'una realitat implacable quan l'estiu s'instal·la definitivament. La qüestió clau ara és si aquest inici de descens serà només un avís puntual, o l'inici d'una seqüència prolongada de pèrdues, com tantes vegades ha passat en el passat. En aquest context, el miratge d'abundància s'esvaeix amb rapidesa, deixant en evidència la fragilitat d'un sistema que depèn tant de les pluges com de la gestió responsable.
Els responsables de la gestió hídrica adverteixen que, tot i mantenir xifres molt més altes que les de l'any passat, la precaució ha de prevaldre per sobre de la confiança. Les reserves acumulades durant la primavera han permès afrontar la temporada alta amb una certa tranquil·litat, però el marge és sempre limitat. Un estiu especialment calorós o una nova ratxa seca podrien capgirar l'escenari en qüestió de setmanes. Per això, la vigilància i l'ús responsable de l'aigua continuen essent imprescindibles.
Amb aquest panorama, el missatge per a la ciutadania és clar: la bonança s'ha acabat i, encara que per ara el descens és discret, la realitat de l'estiu torna a imposar-se. L'estabilitat dels embassaments ha estat només una treva. Si no arriben més pluges i si no es manté la prudència en el consum, aviat tornaran els debats sobre restriccions i gestió d'emergència. El miratge s'esvaeix i la realitat, un cop més, no perdona ningú.