En liquidació: Junts es nega a fer autocrítica i qüestiona la veracitat de l’enquesta del CEO
La política catalana viu un déjà vu constant. Quan les urnes o les enquestes no són favorables a Junts, la resposta és sempre la mateixa: negar l'evidència i buscar conspiracions externes.
L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha actuat com un mirall incòmode. Ha mostrat una realitat que Junts es nega a acceptar, però que la ciutadania llegeix amb absoluta claredat: la seva estratègia ha fracassat.
La formació de l'establishment processista torna amb la cantarella de la "cuina" demoscòpica, mentre la força de l'independentisme sense excuses consolida la seva pujada.
El cop del CEO és sever i mereix una anàlisi freda. L'enquesta consolida l'avantatge del PSC, castiga Junts de manera demolidora i l'allunya clarament dels seus 35 escons actuals fins als 19-20 diputats.
Però el que és encara més significatiu, i que ha encès totes les alarmes a la seu juntaire, és l'empat tècnic amb Aliança Catalana. La formació liderada per Sílvia Orriols emergeix com l'alternativa real, situant-se en un rang similar de representació. És gràcies a una proposta política neta, sense ambigüitats i que confronta directament la desorientació dels partits dels últims anys.
Tiren la culpa a l'enquesta
La reacció oficial de Junts ha estat la d'un nen a qui li han pres la joguina. L'actitud és d'un malestar intern que ha esclatat en una narrativa de victimisme i paranoia. Parlen obertament d'una "Operació Enquesta", convençuts que el sondeig està deliberadament esbiaixat per afavorir un determinat relat polític.
El vicepresident Josep Rius ha insistit que les enquestes del CEO "mai han encertat" amb Junts i que sempre han jugat "a la contra".
Prometen "desmentir les enquestes a les urnes, com sempre", una promesa buida que ja no convenç ningú, especialment després dels seus últims resultats electorals.
Aquesta negació sistemàtica de la realitat és, en si mateixa, un símptoma de la crisi terminal de Junts. En lloc de preguntar-se per què l'electorat els abandona, assenyalen la mostra. Tachen d'"inversemblant" l'estimació de 670.000 votants que canviarien el seu vot o el milió i mig d'abstencionistes que podrien mobilitzar-se.
Però, en realitat, Junts fa mèrits constants per guanyar-se aquest descrèdit. La seva política de suposats farols i ruptures amb el PSOE és un bany de realitat que els votants no perdonen. La ciutadania independentista, i especialment aquella que es va abstenir per desafecció, està farta de promeses incomplertes i de la tàctica de l'ambigüitat.
Aliança Catalana: L'única alternativa que creix
El vertader punt d'inflexió que subratlla el CEO no és la caiguda de Junts, sinó l'ascens implacable d'Aliança Catalana. L'empat tècnic és el reflex que un sector de l'electorat independentista, cansat de la "puta i la Ramoneta" del processisme, cerca una opció que compleixi el que promet.
Aliança Catalana representa l'ordre, la seguretat i, sobretot, una declaració d'intencions sobiranista sense mitges tintes.
Junts perd pes a favor del PSC per la seva deriva i la seva incapacitat de fer política amb majúscules. En canvi, Aliança Catalana atrau el vot desencantat. Ara, gran part d'aquest vot de càstig troba en Aliança Catalana una via de canalització.
L'«Operació Enquesta» que denuncia Junts no existeix; l'única operació que hi ha és la factura que passa l'electorat per una estratègia nefasta. Ningú al partit s'atreveix a fer autocrítica ni a assenyalar les males decisions.
Continuen instal·lats en la comoditat de l'engany, creient que poden continuar manipulant la realitat amb frases grandiloqüents mentre la seva influència política es desvaneix.
L'independentisme ferm no vol excuses ni cimeres secretes; vol acció, claredat i respecte per la dignitat nacional. El CEO, per molt que Junts el vulgui desacreditar, és un avís.
El cicle processista s'acaba, i amb ell, l'hegemonia d'aquells que han jugat amb la confiança del poble. El futur es conjuga amb el projecte d'Aliança Catalana. Un independentisme sense por i sense renúncies.
