L’entrevista a Sílvia Orriols que tots els indecisos han de veure i escoltar
En la seva recent entrevista realitzada per Xavier Abelló, revela les bases d’un projecte que representa l’última oportunitat que té el país per salvar-se. És una entrevista extensa i amb molts titulars, que tots els indecisos haurien de veure i sentir.
Nacionalista catalana i defensora de la civilització
Sílvia Orriols es defineix com a "Nacionalista catalana", el principal objectiu de la qual és la defensa dels "interessos, drets i llibertats del meu poble".
Aliança Catalana s’alça en solitari a l’arc parlamentari català amb postulats que cap altra formació defensa. Segons Orriols, el projecte no és només independentista, també es basa en la "prosperitat, en la seguretat i en els valors occidentals que nosaltres reivindiquem".
Quan se li pregunta per la controvertida etiqueta d’"islamofòbia", la seva resposta és una defensa d’un "model de civilització" històric a Catalunya. Argumenta que hi ha "ideologies polític-religioses que atempten directament" contra ell. Rebutja categòricament ser catalogada com a racista, afirmant que "hi ha una sola raça, que és la raça humana".
Al natural… pic.twitter.com/mAObMmtLYB
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 25, 2025
Falses vinculacions amb l’extrema dreta
La líder d’AC confronta directament les etiquetes que l’oposició i els mitjans intenten penjar-li. Nega ser d’extrema dreta. Explica que qui li col·loca aquesta etiqueta és perquè volen esquivar el debat. Orriols veu en aquest etiquetatge un intent de "criminalitzar-nos o deshumanitzar-nos davant de l’electorat".
Fonamentalment, Orriols rebutja amb fermesa qualsevol vinculació amb formacions com Vox o Marine Le Pen. La raó és senzilla: "defensen dos estats que sotmeten la nostra nació".
La defensa de la nació catalana és un principi "infranquejable" que la diferencia de formacions espanyoles, fins i tot més enllà de la qüestió territorial. El seu veritable referent polític no es troba en els líders europeus actuals, sinó en els "líders catalanistes de principis del segle passat".
El creixement d’Aliança Catalana: captant votants indecisos
Tot i mostrar escepticisme sobre les enquestes, que considera eines per "manipular l’opinió pública", Orriols confirma que la tendència d’AC és "a l’alça". El més rellevant és que Aliança Catalana ha captat l’atenció de l’electorat "de totes les formacions polítiques" presents al Parlament. Votants de procedències i ideologies diverses coincideixen a veure en AC l’última oportunitat.
Pactes a Catalunya? Un ‘No’ rotund
En l’actual arc parlamentari català, Orriols és taxativa. La possibilitat de pactes és gairebé nul·la. Amb partits que coincideixen parcialment en immigració, el pacte és impossible perquè "atempten directament contra els interessos i drets de la nació catalana".
Amb els partits "processistes" és difícil, ja que no defensen la restitució de l’Estat català ni el model d’Estat que AC reivindica.
Propostes clau: independència i nou model de pensions
Finançament singular. L’únic finançament singular acceptable és el de la independència. Orriols afirma que Espanya sempre "incomplirà qualsevol acord que afecti el finançament".
Espanya "no es pot permetre renunciar al saqueig fiscal que comet contra Catalunya". La solució és simple: "Restituir, evidentment, l’estat català a la nostra pròpia legalitat, recaptar nosaltres els nostres impostos i reinvertir-los íntegrament al nostre país".
Pensions. El sistema de pensions actual és qualificat d’"estafa piramidal". Orriols proposa un model basat en la capitalització individual similar a altres països.
L’Estat no detrau grans quantitats de les nòmines, sinó que permet que els ciutadans puguin estalviar més en el seu dia a dia.
L’Estat només realitzaria una "compensació mínima" durant la jubilació, un sistema que considera "més just" per a aquells que no arriben a gaudir-ne.
Distància de Madrid: l’objectiu no és incidir a Espanya
Finalment, Orriols deixa clar que Madrid no és l’objectiu d’Aliança Catalana. AC no busca "incidir en els governs de països tercers ni forasters".
La seva missió és "restituir el nostre propi estat" i evidenciar el "procés de colonització" que pateix Catalunya. Anar a Madrid, segons ella, només serveix per "blanquejar aquest sistema colonial". L’únic objectiu respecte a Madrid és "distanciar-nos […] i separar-nos de la metròpoli".
