El drama de l'habitatge torna a deixar una imatge colpidora, en un episodi que ha commocionat veïns i autoritats. No és la primera vegada que un desnonament acaba en tragèdia, però el que ha passat la tarda d'aquest dijous ha obert de nou el debat sobre l'acompanyament social i els límits dels procediments judicials.
Un procés judicial que va acabar en tragèdia
Tal com han informat des d'El País, el succés es va desencadenar després de diversos intents judicials de recuperar la possessió d'un habitatge situat al cèntric barri del Raval, a Barcelona. La història comença mesos enrere, quan el propietari del pis, un particular i no un gran tenidor d'habitatges, va presentar una demanda per desallotjar els ocupants desconeguts de la seva propietat al carrer Robador. El procés judicial va seguir el seu curs habitual: el jutjat va notificar la situació als serveis socials municipals perquè avaluessin si existia alguna situació de vulnerabilitat, com exigeix la llei en aquests casos.
L'informe elaborat pels treballadors socials no va detectar risc de vulnerabilitat perquè, en repetides ocasions, la persona que ocupava el pis va rebutjar la intervenció del Servei d'Intervenció per Pèrdua d'Habitatge de l'Ajuntament. Fins a tres vegades els mediadors socials es van desplaçar fins a l'habitatge, sense obtenir resposta. Ni tan sols després de deixar notes de contacte es va aconseguir establir comunicació amb l'ocupant. Davant la manca de col·laboració, el jutjat va decidir no suspendre el procediment i va fixar la data definitiva del llançament per al dijous 12 de juny.
El desnonament i els minuts previs al suïcidi
El matí de dijous es va executar el desnonament. Inicialment, no es va considerar que fos necessària la presència policial, ja que el cas no semblava conflictiu. Tanmateix, la tensió va anar en augment. En entrar a l'habitatge, els funcionaris judicials van trobar una persona diferent de la que figurava a l'expedient. L'home, de 73 anys, mostrava clars signes de nerviosisme. Després de ser informat de la situació, els Mossos d'Esquadra van acudir a l'habitatge per acompanyar el procés.
L'home va sortir a l'exterior de l'immoble visiblement alterat, i els agents li van lliurar part de les seves pertinences bàsiques: documentació, telèfon mòbil i una mica de roba. Li van explicar que més endavant podria recollir la resta dels seus objectes en una trobada amb el propietari.
Un cop el desnonament es va donar per finalitzat, es va procedir a restituir la possessió de l'immoble al propietari, amb les signatures de les parts presents. L'home va marxar de l'edifici i el matí va concloure aparentment sense més incidents. Tanmateix, durant les hores següents, diversos testimonis afirmen haver-lo vist deambular per la zona, repetint frases inquietants sobre la seva situació. Veïnes del barri recorden que “anava dient que tornaria a entrar i, si el feien fora de nou, es tiraria”.
Una segona entrada, una decisió irreversible
La tragèdia es va precipitar a la tarda, cap a les 17:45. L'alarma instal·lada aquell mateix matí va saltar, avisant els propietaris i la policia d'una nova intrusió al pis acabat de desallotjar. Quan els agents van arribar, van trobar de nou l'home a dins. Després d'intentar dialogar amb ell i demanar-li que abandonés l'habitatge, l'home va demanar recollir una mica de roba abans de marxar. En aquell instant, es va dirigir ràpidament al balcó de l'interior de l'edifici i, sense dir res, es va llançar al buit des d'una tercera planta.
Els agents van intentar aturar-lo, però no van aconseguir evitar la caiguda. L'arribada dels serveis d'emergència només va poder certificar la seva mort. L'impacte del succés va ser immediat: el carrer es va omplir d'ambulàncies, policies i veïns commocionats per la brutalitat del que havia passat. Testimonis presencials destaquen la tensió viscuda pels propis agents, alguns dels quals van haver de ser atesos per l'impacte emocional fort.
Veu Independent
Periodisme lliure i català