En plena canícula de juliol, quan l'asfalt crema i el mar es presenta com l'únic refugi possible, milers de banyistes han vist els seus plans truncats de la manera més frustrant. L'anhelat capbussó per combatre la calor ha quedat en una simple intenció en un tram de la costa catalana.
L'estampa estiuenca de para-sols i tovalloles s'ha vist enterbolida per l'ominós senyal que ningú vol veure onejar a la vora: la bandera vermella. Una prohibició taxativa que respon a un enemic invisible, però potencialment perillós que s'amaga a l'aigua.
L'avís, emès durant les primeres hores de la tarda d'aquest divendres, 18 de juliol, pels canals oficials de Protecció Civil, no deixava lloc a dubtes: el bany quedava terminantment prohibit per la mala qualitat de l'aigua. Un gerro d'aigua freda per a residents i turistes que buscaven en la brisa marina l'alleujament a una jornada calorosa, i que ara miren l'onatge amb una barreja de decepció i preocupació.
El Garraf, epicentre de la prohibició
El focus de l'alerta s'ha situat a la comarca del Garraf, concretament al municipi de Cubelles. Les platges afectades per aquesta mesura són tres de les més concorregudes de la localitat: la Mota de Sant Pere, les Salines i les Gavines. La notificació de Protecció Civil, difosa a través de les seves xarxes socials, incloïa un mapa aeri que marcava amb precisió els tres punts conflictius, i instava la població a consultar el visor de l'estat de les platges de la Generalitat per obtenir informació actualitzada.
La decisió d'enlairar la bandera vermella no és arbitrària, sinó que respon a les anàlisis periòdiques que realitza l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Quan els paràmetres microbiològics superen els llindars de seguretat establerts, s'activa de seguida el protocol de seguretat per salvaguardar la salut pública, comunicant-se la prohibició a través dels ajuntaments i els serveis de Protecció Civil.
La ressaca d'una DANA: l'origen del problema
Aquest episodi de contaminació no és un fet aïllat sorgit del no-res. Les seves arrels es troben en els recents fenòmens meteorològics extrems que van assotar Catalunya. El cap de setmana passat, una Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) va descarregar pluges torrencials que van provocar, entre altres coses, el desbordament del pantà de Foix.
El riu, que desemboca directament al litoral de Cubelles, va experimentar una crescuda descomunal, arrossegant al seu pas una ingent quantitat de llots, vegetació, residus i càrrega orgànica.
Aquest vessament massiu al mar és la causa directa de l'alteració en la qualitat de l'aigua. Tot i que el mar té una gran capacitat d'autodepuració, la magnitud de l'arrossegament ha provocat que, gairebé una setmana després, els nivells de contaminació continuïn sent preocupantment alts.
De fet, aquestes mateixes platges, juntament amb les de municipis veïns com Cunit o Vilanova i la Geltrú, ja van patir tancaments intermitents els dies posteriors a la tempesta. L'alerta d'avui confirma que la "ressaca" de la DANA continua tenint conseqüències directes a la costa.
Els riscos d'una aigua no apta
Quan es parla de "mala qualitat de l'aigua" en aquest context, generalment es fa referència a la presència de bacteris d'origen fecal, com l'Escherichia coli (E. coli) o els enterococs intestinals. Aquests microorganismes, presents a les aigües residuals i arrossegats per les riuades, són indicadors de contaminació i suposen un risc per a la salut dels banyistes.
Ignorar la bandera vermella i submergir-se en aquestes aigües pot comportar conseqüències desagradables, com infeccions gastrointestinals, otitis, conjuntivitis o irritacions cutànies. Per això, les autoritats insisteixen en la importància de respectar la prohibició fins que les noves anàlisis confirmin que els paràmetres han tornat a la normalitat i el bany és de nou segur.