Una tarda plàcida de diumenge es va veure sobtadament interrompuda per un succés que va glaçar la respiració de veïns i vianants: una menor va perdre la vida després de precipitar-se al buit en un edifici d'habitatges de la capital catalana. El que va començar com la típica jornada primaveral es va transformar, en pocs segons, en una cursa contrarellotge per als serveis d'emergència i en l'inici d'una investigació policial que, encara avui, intenta esclarir totes les incògnites.
El que se sap fins ara
Segons les primeres informacions recollides per Metròpoli Abierta, la nena, de vuit anys, va caure des de la coberta de l'edifici fins a un primer pis a través del pati interior, una distància equivalent a vuit plantes. L'accident va ocórrer al voltant de les 19:15, encara que altres informes situen la trucada d'auxili al voltant de les 20:15. Aquesta lleugera discrepància horària obeeix als diferents registres que manegen les fonts policials i els mitjans de comunicació, però no altera el desenllaç: la menor va patir lesions incompatibles amb la vida i va ser impossible reanimar-la malgrat la ràpida intervenció mèdica.
Testimonis consultats relaten que, després de sentir l'estrèpit al pati de llums, van alertar immediatament el 112. Minuts després arribaven les primeres dotacions del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), els Bombers de Barcelona i patrulles dels Mossos d'Esquadra. L'actuació conjunta va permetre estabilitzar la zona i acordonar diverses illes per garantir el treball dels equips de rescat i de la policia científica.
La resposta dels serveis d'emergència
L'operatiu desplegat va obligar a desviar el trànsit i tallar un dels vials més transitats del districte. Diversos vehicles sanitaris van estacionar a la planta baixa de l'immoble mentre els bombers, proveïts de material de rescat vertical, inspeccionaven la vertical del pati per descartar despreniments i assegurar l'estructura. Els sanitaris van practicar maniobres de reanimació avançada durant diversos minuts, però finalment van certificar la defunció.
La magnitud del dispositiu i la presència d'unitats tan diverses —sanitaris, bombers i agents de diferents cossos— reflecteixen la gravetat que presideix els incidents en patis interiors, espais que, per la seva estretesa, dificulten l'evacuació i compliquen la tasca dels equips d'emergència. A última hora de la nit, la comitiva judicial va autoritzar l'aixecament del cadàver, concloent la fase més crítica de la intervenció.
Investigació en marxa
Encara que tot apunta a un accident, la Unitat d'Investigació de la comissaria propera va obrir diligències per esclarir la seqüència exacta de fets. Els agents revisen càmeres de seguretat, testimonis veïnals i, sobretot, les condicions d'accés al terrat. Entre les hipòtesis, pren força la possibilitat que la menor es trobés jugant a la terrassa sense supervisió directa; tanmateix, la policia no descarta cap línia fins que finalitzin els informes pericials.
Fonts coneixedores del cas subratllen que els Mossos posaran especial atenció en el compliment de les normatives de seguretat de l'edifici, centrades en baranes, portes d'accés i senyalització de riscos. Si es detectés negligència en alguna d'aquestes mesures, el procediment passaria a la via judicial per presumpte delicte d'imprudència greu.
Antecedents i seguretat en patis interiors
Els patis de llums, habituals en les finques modernistes de la ciutat, ofereixen ventilació i lluminositat als habitatges, però també presenten riscos poc visibles. Segons dades de l'autoritat local de prevenció, en l'última dècada s'han registrat almenys sis caigudes mortals en aquests buits verticals, la majoria protagonitzades per menors que solen treure el cap a parapets de poca alçada. La normativa catalana exigeix baranes d'un metre d'alçada i tancaments que impedeixin el pas de nens, però el parc immobiliari anterior als anys 70 no sempre s'ajusta a aquests preceptes, tret que hagi estat rehabilitat.
Experts en seguretat domèstica assenyalen, a més, la necessitat que les comunitats de propietaris realitzin inspeccions periòdiques i reparacions preventives. “La millor barrera és la consciència col·lectiva: si una porta de terrat no tanca bé o la barana presenta folgances, convé actuar abans que ocorri la desgràcia”, apunta un arquitecte especialitzat en rehabilitació de finques antigues.