Un llamp, l'espurna que va encendre la muntanya. La tarda de dissabte va portar una d'aquelles estampes de la natura que combinen una bellesa temible amb un poder destructiu immens. Una tempesta seca, fenomen cada cop més habitual als estius pirinencs, va descarregar la seva fúria sobre els cims, i un dels seus braços elèctrics es va convertir en el detonant d'un incendi forestal que va posar en escac els serveis d'emergències en un paratge d'excepcional complexitat.
L'avís va arribar a les 19:03 hores. La columna de fum, visible des de diversos punts de les valls altes, no deixava lloc a dubtes: el foc havia pres amb força en un entorn d'alta muntanya. Immediatament, es va activar un important dispositiu dels Bombers de la Generalitat, conscients que cada minut era crucial per evitar que les flames s'endinsessin en una massa forestal densa i de difícil accés. La lluita contra el temps i el terreny acabava de començar.
Un llamp desferma les flames al Pirineu
L'origen del foc es va localitzar al terme municipal d'Alins, a la comarca lleidatana del Pallars Sobirà, una de les joies del Pirineu català. Concretament, les flames van començar a devorar la vegetació per sobre del barranc del Boixedó, un enclavament agrest i escarpat situat a pocs quilòmetres de la frontera amb Andorra.
Aquest tipus d'incendis, coneguts com a incendis de llamp, presenten un desafiament particular, ja que solen declarar-se en cotes elevades i punts remots, lluny de qualsevol camí o pista forestal que faciliti l'arribada dels equips d'extinció.
El foc, atiat per la sequedat de l'ambient i la vegetació acumulada, va començar a avançar vessant amunt, en una cursa implacable cap a la cresta de la carena. Aquest comportament, tot i que previsible, complica enormement les tasques de control, ja que el mateix incendi genera corrents d'aire ascendent que acceleren la seva propagació i dificulten la feina dels mitjans aeris per les turbulències.
La zona afectada, caracteritzada per boscos de pi negre i avet, així com pastures subalpines, posseeix un altíssim valor ecològic. És l'hàbitat d'espècies de fauna i flora adaptades a les dures condicions de l'alta muntanya, i qualsevol alteració d'aquest fràgil equilibri suposa una pèrdua irreparable que triga dècades, si no segles, a recuperar-se completament.
Desplegament de mitjans en un terreny hostil
La resposta dels Bombers de la Generalitat va ser contundent i adaptada a l'orografia del terreny. Set dotacions terrestres es van mobilitzar cap als punts més propers possibles, enfrontant-se a un accés complicat que requeria vehicles especialitzats i llargues caminades carregant material. La seva tasca és fonamental per establir línies de defensa, refredar el perímetre i atacar directament les flames als flancs més accessibles.
Tanmateix, en un escenari com el d'Alins, el veritable protagonisme recau en els mitjans aeris. Dues avionetes de vigilància i atac i tres helicòpters bombarders van ser enviats a la zona.
Aquestes aeronaus són essencials per descarregar aigua i retardant al cap de l'incendi, la part més activa i perillosa, i per transportar el personal del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) a punts estratègics on la seva intervenció pot ser més efectiva. La coordinació des de l'aire és vital per dirigir l'estratègia i garantir la seguretat de tot el personal implicat en una operació d'alt risc.
La proximitat del vespre es va convertir en un altre enemic per als equips d'extinció. Amb la caiguda del sol, els mitjans aeris es veuen obligats a retirar-se per seguretat, deixant tota la responsabilitat del control del foc en mans de les unitats terrestres, que han de treballar durant tota la nit en condicions de visibilitat reduïda i en un entorn que no perdona el més mínim error.