El que fins ara s'havia considerat com una greu incidència tècnica podria estar a punt de fer un gir radical. L'Audiència Nacional ha anunciat avui que investiga oficialment si darrere de l'apagada massiva que va afectar Espanya i Portugal podria amagar-se un acte de sabotatge informàtic. Si aquesta teoria es confirma, l'incident podria ser considerat com un delicte de terrorisme.
Investigació urgent per possible sabotatge
El jutge José Luis Calama, titular de l'Audiència Nacional, ha ordenat obrir diligències prèvies per determinar si la fallada generalitzada del subministrament elèctric del passat dilluns té el seu origen en un acte de sabotatge cibernètic contra infraestructures crítiques espanyoles. Aquesta línia d'investigació representa un canvi significatiu respecte a les primeres hipòtesis plantejades per les autoritats, que inicialment van descartar aquesta possibilitat.
Entre les primeres accions, Calama ha sol·licitat informes al Centre Criptològic Nacional i a Red Eléctrica, que hauran de presentar en un termini màxim de deu dies conclusions sobre les causes que van motivar el col·lapse energètic. A més, ha requerit a la Policia Nacional un informe preliminar que haurà de lliurar-se també dins dels pròxims deu dies.
Impacte crític i preocupacions sobre seguretat nacional
El jutge subratlla en el seu escrit que l'apagada va crear una "situació crítica per al benestar i el sentiment de seguretat de tots els ciutadans". La investigació se centra especialment en la fallada abrupta que va causar la pèrdua simultània de 15 gigavats durant només cinc segons, el que equival aproximadament al 60% de l'energia consumida en aquell moment.
Fins ara, l'origen exacte de la fallada no s'ha pogut identificar clarament, motiu pel qual el jutge Calama considera indispensable mantenir obertes totes les hipòtesis possibles. Entre elles, ha destacat explícitament el ciberterrorisme com una possibilitat real i preocupant, justificada per les greus implicacions que tindria una acció deliberada contra el sistema elèctric.
Ciberterrorisme com a hipòtesi real?
D'acord amb l'article 573 del Codi Penal, els delictes informàtics podrien ser qualificats com a actes terroristes si es demostra que l'objectiu era "desestabilitzar greument l'ordre constitucional o el funcionament dels serveis essencials". Aquest és precisament l'enfocament que podria prendre la investigació de confirmar-se la hipòtesi del sabotatge informàtic.
Aquest gir inesperat en les investigacions augmenta la tensió sobre una situació que ja havia generat prou alarma social i política. Autoritats, empreses energètiques i experts en seguretat informàtica esperen amb atenció el resultat d'aquests informes preliminars per determinar les accions a seguir.
L'anunci del jutge Calama obre una nova dimensió en les repercussions de l'apagada. De confirmar-se que la caiguda elèctrica va ser resultat d'un sabotatge cibernètic, les conseqüències serien profundes, obligant a un replantejament urgent dels protocols de seguretat i protecció informàtica en infraestructures crítiques nacionals.