Quan semblava que la ràpida intervenció dels equips d'emergència podria acotar el perill, l'incendi forestal de Viladecans ha entrat en una fase més complexa i delicada. L'evolució del foc durant les últimes hores ha obligat els Bombers de la Generalitat a replantejar la seva estratègia sobre el terreny, executant una jugada tàctica crucial per intentar ofegar unes flames que es resisteixen a ser controlades i que amenacen de prolongar l'angoixa al Baix Llobregat.
El foc, que es va declarar a mitja tarda d'aquest dilluns al parc de Mas Ratés, ha seguit el seu avanç i el seu cap ja ha arribat a la part més alta de la zona, una àrea amb vegetació més dispersa. Tanmateix, aquesta aparent gran notícia s'ha vist enterbolida per l'aparició de diversos focus secundaris.
Aquestes noves ignicions, provocades per brases i material incandescent transportat pel vent, han pres dins el perímetre ja cremat, afegint un factor d'imprevisibilitat i obligant a redoblar els esforços per evitar que l'incendi es trenqui i es descontroli.
La jugada estratègica: atacar els flancs per ofegar el foc
Davant d'aquest nou i desafiador escenari, el comandament dels Bombers ha ordenat un canvi d'enfocament. La prioritat ja no és únicament frenar l'avanç frontal de les flames, sinó executar un moviment de pinça per estrangular l'incendi des dels seus costats. Segons ha informat el cos d'emergències, s'està treballant "amb contundència als dos flancs per tancar-lo".
Aquesta tàctica busca envoltar completament l'àrea afectada, tallant el subministrament de combustible al foc i contenint els focus secundaris perquè no puguin saltar les línies de control.
Per dur a terme aquesta complexa maniobra, ha estat necessari augmentar significativament el contingent desplegat. El nombre de dotacions terrestres ha ascendit a 24, mentre que un total de 90 efectius treballen sobre el terreny.
Des de l'aire, el suport continua sent vital, amb 6 mitjans aeris (MAER) que concentren les seves descàrregues als laterals de l'incendi per baixar la intensitat de les flames i facilitar la feina del personal de terra. Aquest notable increment de recursos subratlla la gravetat de la situació i la determinació dels comandaments per guanyar la partida al foc.
Una batalla contra el terreny i els elements
La lluita que es lliura a la serra de Mas Ratés no és només contra les flames, sinó també contra les condicions de l'entorn. L'orografia del parc, amb els seus barrancs i pendents, dificulta enormement l'accés i el posicionament dels vehicles i els bombers. A això s'hi afegeix el vent, el gran aliat del foc, que no només revifa les flames i accelera la seva propagació, sinó que és el responsable directe de l'aparició dels perillosos focus secundaris.
L'estratègia d'atacar els flancs és, per tant, una operació d'alt risc i d'una enorme exigència física i tècnica per als 90 professionals que es troben a la línia de foc. Han d'assegurar cada metre de perímetre en un terreny hostil, sempre sota l'amenaça que un canvi en el vent pugui tornar a canviar el curs dels esdeveniments.