La natura, de vegades, guarda secrets durant dècades. Alguns d'aquests enigmes, adormits entre la vegetació i les pedres, surten a la llum de manera inesperada, sorprenent fins i tot aquells que coneixen bé cada racó de la muntanya. Els camins solitaris poden convertir-se en escenari de troballes que obren incògnites històriques, personals i policials. Això mateix ha passat recentment en un paratge de difícil accés, on el que semblava una simple jornada d'esport a l'aire lliure va acabar convertint-se en una escena digna d'investigació forense.
Descobriment fortuït en un entorn aïllat
El passat dissabte, un grup de ciclistes que recorria una ruta de muntanya es va topar amb una visió inquietant mentre passaven a prop de les ruïnes d'una antiga ermita, tal com ha informat El Punt Avui. La troballa es va produir als voltants de Santa María de Vidabona, al terme municipal d'Ogassa, una zona de la comarca del Ripollès coneguda per la seva història i el seu aïllament. El temple, documentat des de l'any 1004, forma part d'una ruta habitual entre excursionistes i ciclistes, tot i que el lloc exacte on van aparèixer les restes no és de fàcil accés, cosa que afegeix encara més misteri al succés.
Després del descobriment, els ciclistes van contactar immediatament amb el telèfon d'emergències 112, cosa que va posar en marxa tot el dispositiu judicial i policial necessari. En tractar-se d'un lloc de difícil accés, va ser necessari l'ús de vehicles tot terreny perquè els Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, la comitiva judicial i un metge forense arribessin fins a l'escena.
L'estat de les restes i la investigació forense
La primera inspecció sobre el terreny va deixar clar que es tractava d'un cas complex. Segons la informació avançada per El Punt Avui, el cadàver estava en estat esquelètic i presentava signes d'haver estat molt de temps a la intempèrie, ja que només es van trobar ossos i no el cos complet. Va cridar l'atenció dels experts el fet que el crani aparegués aixafat, tot i que la mandíbula inferior conservava totes les peces dentals, un detall crucial per a futures proves odontològiques i comparatives amb el registre de persones desaparegudes.
Les restes van ser traslladades a l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses, on un equip especialitzat durà a terme un estudi antropològic complet, incloent-hi la prova del carboni 14 per determinar l'antiguitat de la troballa. La primera valoració forense, basada en el bon estat de la dentadura i la morfologia d'alguns ossos llargs, suggereix que es tractaria d'un home jove i fort.
Tanmateix, encara queda un llarg procés per poder esclarir la identitat de la persona i, sobretot, les circumstàncies de la seva mort. El fet de no haver recuperat la totalitat de l'esquelet complica l'anàlisi, i els investigadors ja treballen a comparar aquestes dades amb arxius de desapareguts.
Hipòtesis i antecedents: un enigma amb ecos històrics
No és la primera vegada que la muntanya de Vidabona es converteix en escenari de troballes humanes misterioses. De fet, el 2007, la zona va saltar als titulars després de trobar-se al Pla de Cal Pegot el cos de Lluís María Xirinacs, conegut polític, escriptor i pensador, la mort del qual també va generar una investigació forense complexa.
A més, l'entorn d'Ogassa té un passat marcat per la presència de maquis i enfrontaments armats durant la postguerra, per la qual cosa no es descarta que les restes òssies puguin estar relacionades amb fets històrics, com víctimes de la Guerra Civil, cosa que els especialistes hauran d'investigar si la datació revela una antiguitat de diverses dècades.
La possibilitat que els ossos corresponguin a una persona desapareguda en temps recents o a un cas vinculat a la violència de l'època de la postguerra manté obertes totes les hipòtesis. La localització de les restes en una àrea apartada i amb història de trànsit clandestí fa que la investigació tingui ara múltiples fronts.