Segur que t'ha passat més d'una vegada. Estàs escrivint una nota ràpida, una dedicatòria en un llibre o un missatge de WhatsApp a algú que estimes i, de sobte, et quedes parat. Com s'escriu? "He comprat això per tu" o "he comprat això per a tu"? Tots dos ens sonen, els sentim al carrer, a la televisió i fins i tot en boca de gent que parla un català impecable. Aquesta petita paraula, "a", que de vegades apareix i de vegades s'amaga, ens pot fer dubtar i sentir una mica insegurs.
No et preocupis, és un dels dubtes més comuns del català, i avui som aquí per ajudar-te a resoldre'l d'una manera senzilla i pràctica, sense llibres de gramàtica complicats. La idea és que, quan acabis de llegir aquesta notícia, tinguis un petit truc a la màniga per no tornar-te a equivocar.
La clau: pensem en la finalitat i en el motiu
Per entendre quan hem de fer servir "per" i quan "per a", el més útil és pensar en la intenció que tenim quan parlem. Encara que sonin molt semblants, expressen idees diferents. Anem a pams.
Fem servir "per a" quan parlem del destinatari o de la finalitat d'alguna cosa.
Pensa-ho així: si et pots preguntar "a qui va destinat?" o "per a què serveix?", la resposta gairebé sempre portarà "per a". Vegem-ho amb exemples:
Destinatari (a qui va dirigit)
- "Aquest regal és per a la mare." (A qui va destinat el regal? A la mare).
- "He escrit una carta per a tu." (A qui va destinada la carta? A tu).
- "Necessito un got per a mi." (Per a qui és el got? Per a mi).
Finalitat (per a què serveix)
- "Això és una caixa per a les eines." (Per a què serveix la caixa? Per guardar les eines).
- "Necessito unes ulleres per a llegir." (Per a què són les ulleres? Per a la finalitat de llegir).
- "És un medicament per al mal de cap." (Quina és la finalitat del medicament? Calmar el mal de cap).
I llavors, quan fem servir "per"?
La preposició "per" sola la guardem per a altres casos. El més important, i el que ens sol confondre, és quan parlem de la causa o el motiu d'una acció. Si et pots preguntar "per quina raó?" o "a causa de què?", la resposta començarà amb "per".
Causa o motiu
- "Ho he fet per tu." (Quina és la raó per la qual ho he fet? Tu ets el motiu, ho he fet en consideració a tu).
- "Vaig patir molt per la seva malaltia." (Quina va ser la causa del meu patiment? La seva malaltia).
- "L'han multat per excés de velocitat." (Quin és el motiu de la multa? L'excés de velocitat).
Aquí veiem la gran diferència! No és el mateix "comprar flors per a tu" (les flors són teves, tu ets el destinatari) que "patir per tu" (pateixo a causa de tu, per la preocupació que em generes).
La preposició "per" també té altres usos més clars, com ara:
- Mitjà: "T'ho envio per correu." / "Parlem per telèfon."
- Lloc de pas: "Per anar a casa teva, passo per la plaça Major."
- Preu o intercanvi: "He comprat el llibre per deu euros."
- Temps aproximat: "Ens veurem per Nadal."
El truc final per no oblidar-ho
Sabem que al principi pot semblar una mica enrevessat, però amb la pràctica tot surt. Aquí tens un petit truc: abans de parlar o escriure, fes-te la pregunta clau a dins del cap.
Si la pregunta és "cap a qui?" o "per a què serveix?" → Fes servir PER A.
Si la pregunta és "per quina raó?" → Fes servir PER.
No et desanimis si de tant en tant t'equivoques. L'important és anar-ho interioritzant a poc a poc. El simple fet de voler millorar ja és un pas de gegant per cuidar i estimar la nostra llengua. Endavant!