La polèmica sobre el català torna a sacsejar l'actualitat a Catalunya. Aquesta vegada, el protagonista és l'actor Biel Duran, que ha denunciat un episodi surrealista. Durant una trucada comercial, un teleoperador li va retreure expressar-se en català. "Això és Espanya, has de parlar en castellà", va sentir indignat.
L'incident ha generat un fort debat social perquè mostra una realitat incòmoda. Molts catalanoparlants pateixen cada dia situacions semblants, invisibles als grans mitjans. L'hostilitat cap al català continua existint, encara que sovint es vulgui dissimular. I quan un personatge públic ho denuncia, es fa impossible negar-ho.
L'experiència de Biel Duran
Segons va relatar a RAC1, Duran va atendre una trucada de telemàrqueting. Va respondre en català, com acostuma a fer en la seva vida diària. La reacció del teleoperador no va trigar a arribar amb menyspreu. Després d'uns segons de silenci, li va etzibar que havia de parlar en castellà.
El més greu és que, de fons, se sentia un supervisor. Aquella persona instruïa el treballador sobre què dir-li a l'actor. "Explica-li que és a Espanya i que parli castellà", va ser la frase exacta que Biel va escoltar amb indignació. Una resposta que confirma la manca de respecte cap a la llengua pròpia.
Una actitud intolerable
Aquest episodi no és anecdòtic, és el reflex d'una tendència. El català no només està en retrocés, sinó que pateix menyspreu obert. Pretendre que un català renunciï a la seva llengua a casa seva és intolerable. No és una qüestió de cortesia, és un dret fonamental.
Biel Duran, conegut pel seu paper a Com si fos ahir, ha denunciat més vegades aquesta realitat. L'actor és una veu autoritzada en la defensa cultural. I el que explica no sorprèn ningú que visqui a Catalunya. El problema és que massa vegades es mira cap a una altra banda.
La trajectòria d'un actor compromès
Biel Duran, nascut a Barcelona el 1984, va debutar a La teta i la lluna. Ha treballat en cinema, televisió i teatre amb gran reconeixement. Però a més d'actor, és un ferm defensor del català. Per a ell, la llengua és part inseparable de la seva identitat personal.
Les seves denúncies no són una moda, són el reflex d'un compromís. En cada entrevista, insisteix que no es tracta d'imposar res. Reclama simplement respecte, el mateix que ell mostra quan li parlen en castellà. És un missatge clar: la convivència passa per reconèixer i valorar el català.
La importància de reaccionar
El que ha passat amb Biel Duran no ha de quedar en anècdota. Cal que la societat catalana respongui amb fermesa i dignitat. Callar davant la catalanofòbia només reforça aquells que la practiquen. És moment de recordar que parlar català no és un privilegi, és un dret.
Les institucions, a més, han de prendre nota i protegir de veritat els parlants. No n'hi ha prou amb lleis escrites, cal voluntat política real. Si no, situacions com aquesta continuaran repetint-se amb absoluta impunitat. El cas de Biel és només la punta de l'iceberg.
Una qüestió de respecte
El català és llengua de cultura, d'història i de milions de ciutadans. Ningú no hauria de sentir-se avergonyit ni pressionat per fer-lo servir en la seva vida diària. Quan algú menysprea aquest dret, ataca també la dignitat col·lectiva. I aquest atac mereix sempre una resposta clara i contundent.
El gest de Biel Duran és, en el fons, resistència. La seva negativa a cedir i la seva denúncia pública són un exemple. Demostra que el català segueix viu, malgrat els obstacles constants. Perquè defensar-lo no és només defensar una llengua: és defensar una identitat.