Segur que més d'un cop heu sentit a dir, o fins i tot heu dit vosaltres mateixos, que alguna cosa "se n'ha anat en orris". Un pla que no surt bé, un negoci que fracassa, una relació que s'acaba... Quan tot se'n va a rodar, aquesta és una de les expressions més catalanes que tenim per descriure-ho. Però, us heu preguntat mai d'on surt? Què són, exactament, els "orris"? Doncs avui us ho expliquem, i ja us avancem que la resposta us sorprendrà.
Els vaixells són la clau
Per entendre l'origen de l'expressió, hem de viatjar en el temps fins a l'època en què els vaixells de vela solcaven la Mediterrània. En aquells temps, la navegació era una empresa arriscada i plena de perills.
Un dels més temuts eren els esculls, aquelles formacions rocoses amagades sota l'aigua que podien obrir una via d'aigua en el buc d'un vaixell i enfonsar-lo en qüestió de minuts. Doncs bé, resulta que en l'argot mariner de l'època, a aquests esculls se'ls anomenava "orris".
Així doncs, quan un vaixell tenia la mala fortuna de topar amb un d'aquests esculls, es deia que "se n'anava en orris". L'expressió era literal: el vaixell s'estava enfonsant, destruït per les roques. Amb el pas del temps, com passa amb tantes altres expressions, el seu ús es va anar estenent més enllà de l'àmbit mariner i va adquirir el sentit figurat que coneixem avui dia.
Ara ja no cal que un vaixell s'enfonsi per dir que alguna cosa "se'n va en orris"; n'hi ha prou que un projecte es torci o que una situació es compliqui de manera irreversible.
Doble significat
El més curiós de tot plegat és que la paraula "orri" ja existia en català amb un altre significat. Un "orri" era, i encara és en algunes zones del Pirineu, una instal·lació rústica on es munyien les ovelles i es feia formatge.
No té res a veure amb els esculls marins, però la coincidència de paraules ha fet que més d'un es pregunti si l'expressió tenia alguna relació amb el món pastoral. Doncs no, ja ho veieu, la resposta era al fons del mar.
Així que una altra vegada que sentiu a dir que alguna cosa "se'n va en orris", ja sabreu que empreu una expressió amb segles d'història, nascuda de la por i el respecte que els nostres avantpassats tenien al mar. I és que la llengua catalana, com un vell vaixell, està plena de tresors amagats que només cal saber buscar. No deixem que s'enfonsi, cuidem-la i fem-la navegar per molts anys més!