La depressió afecta més de 2 milions de persones a Espanya, segons l'INE, generant repercussions significatives en la productivitat laboral i la despesa pública. El sistema de la Seguretat Social s'enfronta al repte de compensar aquestes incapacitats sense comprometre la viabilitat financera de les pensions.
L'any 2025, la despesa en prestacions per incapacitat va augmentar juntament amb la revalorització de l'IPC, segons dades oficials. Aquest context impulsa reformes estructurals que busquen assegurar l'equilibri entre protecció social i sostenibilitat pressupostària.
Anècdota: recentment, un tribunal a Barcelona va reconèixer la incapacitat absoluta a un metge amb estrès posttraumàtic i depressió severa, subratllant que l'impacte funcional pot invalidar qualsevol exercici professional.
Condicions mèdiques necessàries per declarar la incapacitat
Perquè una depressió pugui ser motiu d'incapacitat permanent, ha de complir tres requisits clau:
Ser un trastorn major crònic, recurrent i diagnosticat formalment.
Haver esgotat totes les alternatives terapèutiques sense assolir millores substancials; és a dir, no hi ha d'haver possibilitat real de curació amb els tractaments disponibles.
Presentar un deteriorament funcional significatiu: dificultats prolongades en concentració, aïllament, fatiga constant o ideació suïcida, que interfereixin greument en l'activitat diària.
Aquest tribunal mèdic, integrat en l'INSS, és l'encarregat d'avaluar l'impacte clínic i funcional, la conclusió del qual determina l'inici del procés de reconeixement d'incapacitat.
Graus d'incapacitat i pensió associada
Incapacitat Permanent Total
Es concedeix quan la depressió impedeix continuar en la professió habitual, però es pot exercir una altra feina. Es rep el 55 % de la base reguladora, que pot augmentar un 20 % addicional si se superen els 55 anys i existeixen dificultats per recol·locar-se.
Incapacitat Permanent Absoluta
És el grau més freqüent en casos severs: impossibilitat total per a qualsevol professió. La pensió és del 100 % de la base reguladora i està exempta d'IRPF. Algunes fonts asseguren que la Seguretat Social ha començat a reconèixer cada cop més aquest grau en casos de depressió greu.
Gran Invalidesa
Es reconeix en casos excepcionals: depressió psicòtica, risc d'autolesió o necessitat permanent de cura. La pensió és del 100 % amb un complement addicional per assistència.
Procediment administratiu i aspectes rellevants
El procés s'inicia amb la baixa mèdica prolongada. Després, el sol·licitant presenta una sol·licitud formal a l'INSS, juntament amb informes mèdics complets de l'EVI. L'INSS té un termini màxim de 135 dies per resoldre; la manca de resposta es considera resolució negativa.
Hi ha precedents judicials recents que reforcen el reconeixement d'incapacitats per salut mental, fins i tot quan la persona pot desenvolupar tasques des de casa (teletreball). Això confirma que les restriccions en la vida quotidiana són determinants financers i funcionals.
Implicacions econòmiques i sostenibilitat del sistema
La pensió per incapacitat absoluta suposa un cost complet de la base reguladora, cosa que augmenta la despesa pública. Tanmateix, la xifra de nous reconeixements de pensions per salut mental roman controlada i s'integra en els càlculs pressupostaris, especialment després de la pujada del 2,8 % vinculada a l'IPC.
Des d'una perspectiva macroeconòmica, aquestes pensions actuen com a estabilitzadors automàtics del consum en crisis de salut, però també requereixen polítiques per promoure la rehabilitació laboral i evitar la cronificació de l'alta permanent en el sistema.
Incapacitat en cas de depressió
La concessió de la incapacitat permanent en casos de depressió a Espanya exigeix una avaluació rigorosa: depressió major crònica no reversible, impacte funcional sever i obstacle terapèutic. El reconeixement de graus absoluts i gran invalidesa representa un suport socioeconòmic profund, però exigeix equilibri per mantenir la sostenibilitat del sistema de pensions.
Aquest enfocament analític combina rigor mèdic, claredat jurídica i sostenibilitat financera. I enforteix el compromís del sistema públic amb aquells que, per raons de salut, queden exclosos del mercat laboral sense minva de la seva dignitat ni de la seva capacitat econòmica.