En un moment en què l'economia espanyola experimenta un creixement sòlid —amb previsions del 2,5 % al 3 % per al 2025 segons el SEPE—, l'ocupació pública emergeix com un factor clau en l'estabilitat del mercat laboral Sepe. A més, el notable increment de la creació d'empreses (gairebé un 37 % al maig, registrant la seva millor dada en 18 anys) reafirma la necessitat d'enfortir els serveis públics per mantenir i donar suport a aquest ritme.
L'OEP 2025 es presenta just després de la recent mobilització de 2.000 empleats públics a Madrid, que van denunciar l'incompliment de l'Acord Marc 2022‑2024 i van amenaçar amb una vaga davant la insuficient oferta salarial i l'elevada temporalitat. En aquest escenari, les xifres oficials del BOE suscitaven gran expectació.
Rècord de nou ingrés i rejoveniment de plantilles
El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar el 16 de juliol de 2025 la convocatòria de la Oferta d'Ocupació Pública 2025: un total de 36.588 places que suposen un descens del 8,8 % respecte al màxim històric de l'any anterior (40.121 places) Revista Seguridad Social.

D'aquest total, 27.697 places són de nou ingrés —rècord per cinquè any consecutiu— i 8.891 corresponen a promoció interna.
A l'Administració General de l'Estat (AGE), s'ofereixen 26.889 places: 20.324 d'accés lliure i 6.565 per a promoció interna.
Per a forces de seguretat i defensa: 3.713 per a la Guàrdia Civil, 3.139 per a la Policia Nacional i 2.847 per a les Forces Armades.
L'Executiu destaca que des de 2022 s'ha generat ocupació neta durant tres anys seguits, amb un creixement de plantilla real superior al 40 % respecte a la reposició, cosa que ha permès rejovenir els funcionaris estatals —l'edat mitjana ha passat de 51 a 49 anys.

Enfocament en atenció ciutadana i diversitat territorial
Un 64 % de les noves places de l'AGE es destinen als subgrups C1 i C2 —llocs vinculats directament amb l'atenció al ciutadà—, cosa que implica 8.851 vacants per a serveis públics essencials: SEPE, Seguretat Social, DGT, registres, estrangeria, justícia, cadastre, Agència Tributària, DNI, biblioteques, arxius, museus i capitanies marítimes.
A més, es reserva almenys un 10 % de les places per a persones amb discapacitat (2.610 a tota l'OEP, incloent-hi 538 per a discapacitat intel·lectual). També s'impulsa una distribució territorial transparent: el BOE incorpora indicacions orientatives per províncies per captar talent a tot el territori.
Promoció interna i crítiques sindicals
Si bé l'oferta general de promoció interna va disminuir respecte a 2024 (6.565 places davant 10.625), manté un compromís del 30 % a l'AGE. Aquest tema és central en la negociació, ja que els sindicats insisteixen en un accés digne per al personal ja vinculat a l'administració.

Tanmateix, tant UGT com CCOO, CSIF i altres sindicats han rebutjat l'oferta per considerar-la insuficient. Denuncien que el nombre de places no cobreix jubilacions ni l'elevada temporalitat —que ha causat congelació de fons europeus per manca de renovació de contractes— i adverteixen que si no es milloren les condicions, es podrien convocar vagues El País.
Impacte macroeconòmic i projecció futura
Aquest elevat volum de contractació pública es relaciona amb les polítiques del Govern destinades a reforçar la funció pública, després d'anys de retallades. Des de 2018 només l'actual Executiu ha convocat uns 260.000 llocs de treball, davant els 64.000 efectuats per l'anterior Govern del PP. Aquest impuls massiu respon a la necessitat de serveis eficients que acompanyin el creixement empresarial i social del país.
A més, la descentralització i digitalització dels processos selectius —introduïdes en aquesta oferta— busquen agilitzar els tràmits i millorar la transparència.
OEP, clau en la recuperació del sector públic
L'OEP 2025 representa un pas significatiu en la consolidació d'una administració pública més moderna, inclusiva i territorial. Tanmateix, el descontentament sindical posa de manifest que, per assegurar-ne l'efectivitat, serà imprescindible avançar en la negociació salarial, el reforç de personal i el compliment dels acords amb els treballadors.
El seu èxit es mesurarà en els pròxims mesos, quan es publiqui el calendari de convocatòries i s'enfronti al repte d'equilibrar eficiència, cobertura i sostenibilitat pressupostària.