Segur que t'ha passat més d'un cop. Et trobes enmig d'una conversa, explicant una anècdota o defensant una idea i, de sobte, per enllaçar una frase amb una altra, et surt un sonor: "pues...". I potser just després penses: "Ho he dit bé? En català es diu així?". No ets l'únic ni l'única. Aquesta petita paraula de quatre lletres és un dels errors més estesos i un dels hàbits més arrelats entre els catalanoparlants, sovint per la influència del castellà.
Si ets dels que volen polir la seva manera de parlar i sentir-se més segur, avui aclarirem aquesta qüestió d'una vegada per totes. I la resposta és senzilla, però requereix una mica de pràctica per canviar el costum.
Per què "pues" ens grinyola a cau d'orella?
La realitat és que la paraula "pues" no és pròpia del català. És el que anomenem un barbarisme o, més concretament, un castellanisme. És a dir, una paraula agafada directament del castellà i que hem incorporat a les nostres converses diàries gairebé sense adonar-nos-en. La seva presència constant a la televisió, al carrer i a la feina ha fet que es normalitzi, però la nostra llengua té una solució pròpia, rica i ben sonora: la paraula "doncs".
"Doncs", la nostra paraula per a tot
"Doncs" és una d'aquelles paraules fantàstiques que serveixen per a moltes coses. És una mena de navalla suïssa de la conversa. El seu ús principal és per indicar una conseqüència o una conclusió lògica. Vegem-ho amb exemples quotidians:
- Si vols expressar el resultat d'una acció: "No has fet els deures, doncs no podràs sortir a jugar".
- Per continuar una explicació o filar un argument: "Com et deia, doncs, vam decidir llogar una furgoneta per a la mudança".
- Quan vols respondre a una pregunta o fer una afirmació amb un toc de resignació o evidència: "—Vens al final? —No tinc diners, doncs no".
Però "doncs" no només serveix per a això. També l'utilitzem per mostrar sorpresa o interès en una pregunta, sovint reforçant la idea:
- "—La Maria no es presenta a l'examen. —Doncs, per què?".
- "—He decidit que me'n vaig a viure a l'estranger. —Doncs, sí que ets valent!".
I si només vull fer una pausa o omplir un silenci?
Moltes vegades fem servir "pues" com una crossa, una paraula per omplir un petit silenci mentre pensem què direm a continuació. En aquests casos, en català tenim alternatives molt millors que "doncs". Podem fer servir:
- Bé...: "Bé, el que jo crec és que hauríem d'esperar".
- A veure...: "A veure, deixa'm pensar un moment...".
- Escolta...: "Escolta, i si anem al cinema demà?".
Fins i tot, moltes vegades, la millor opció és no dir res i començar la frase directament!
Un petit canvi amb un gran significat
Sabem que els costums són difícils de canviar, i més quan portem tota la vida sentint i dient "pues". No passa res si de tant en tant se t'escapa. L'important és ser-ne conscient i, a poc a poc, intentar fer el canvi. Cada vegada que tries dir "doncs", "bé" o "a veure" en lloc de "pues", estàs fent un petit gest per cuidar i enriquir la nostra llengua. És una manera de demostrar-li el nostre afecte i de parlar un català més genuí i correcte. Prova-ho i veuràs com, amb una mica de pràctica, et sortirà sol!