La gastronomia peruana ha guanyat fama internacional per la seva diversitat i barreja d'influències, però no tots els plats tenen la mateixa popularitat a diferents regions del món. Un exemple interessant és la causa de Lima, un plat tradicional del Perú que, malgrat la seva història i sabor, podria no agradar a alguns espanyols, i no només pels seus ingredients o combinació de sabors. El que realment pot sorprendre o fins i tot incomodar és el seu origen històric, estretament relacionat amb la independència del Perú d'Espanya el 1820.
Què és la 'causa limeña'?
La causa llenya és un plat fred que es prepara a base de creïlla groga, un tipus de creïlla autòctona del Perú, barrejada amb ají groc, llimona i oli. Aquest puré es presenta en capes que alternen amb ingredients com pollastre, tonyina, alvocat, olives i ou dur, a més d'estar amanit amb maionesa. La combinació del que és fresc, àcid i cremós és el segell distintiu d'aquest plat, que es gaudeix especialment els mesos més càlids.
Per a molts peruans, la causa és un símbol de tradició i orgull culinari, però per a alguns espanyols, el plat pot resultar estrany per diverses raons, més enllà del perfil de sabors.
L'origen del nom: una connexió amb la independència
Un dels aspectes més fascinants de la causa de Lima és el seu nom, que té un rerefons històric important. A diferència d'altres teories que situen el seu origen en temps precolombins, el nom d'aquest plat va sorgir el 1820 durant les campanyes independentistes del Perú contra la corona espanyola. En aquella època, el general Josep de Sant Martí i altres líders revolucionaris necessitaven abastir les seves tropes, i les dones de Lima van crear aquest plat amb ingredients accessibles com papes, ají i restes de proteïnes, per alimentar els soldats que lluitaven "per la causa " de la independència. Per això el nom de causa.
Aquest vincle tan directe amb la lluita per la independència del Perú davant d'Espanya podria ser el motiu pel qual el plat no sigui del gust de molts espanyols. Tot i que la història de les independències a Amèrica Llatina és ben coneguda, la idea que un plat tingui com a nom un terme tan carregat políticament i relacionat amb la separació d'una colònia espanyola podria generar certes reticències.
Per què podria no agradar als espanyols?
A més del rerefons històric, hi ha altres factors culinaris que podrien fer que la causa de Lima no acabi d'encaixar en els gustos espanyols. En primer lloc, hi ha la combinació de sabors i la temperatura. La causa és un plat fred, cosa que podria semblar inusual per als paladars espanyols, on els plats freds no són tan predominants, a excepció d'amanides, gaspatxos o l'ensalada russa. La textura del puré de patata fred, combinat amb la cremositat de la maionesa i l'alvocat, podria resultar una mica dens o fins i tot embafador per als que estan acostumats a textures més contrastades i crocants.
Un altre factor és l'ús de l'ají groc. Aquest pebrot, que aporta un toc picant i un sabor molt particular a la causa, no és un ingredient comú a la gastronomia espanyola, on l'ús del picant és força moderat. Encara que l'ají groc no és extremadament picant, el seu sabor pot ser un xoc per a aquells que no hi estan familiaritzats, ja que és un dels components essencials de la recepta.
Un plat per descobrir
Si bé la història de la causa llenya pot no agradar a alguns espanyols per la seva associació amb la independència del Perú, això no significa que el plat no tingui un gran potencial per ser apreciat al món. Els seus sabors frescos i la seva versatilitat fan de la causa un plat ideal per gaudir en dies calorosos, i és un exemple excel·lent de com la gastronomia pot ser testimoni de la història.
Tot i les possibles barreres culturals i gastronòmiques, els qui s'atreveixin a tastar la causa de Lima descobriran un plat ple d'història, però també de sabor i creativitat. Encara que potser, per evitar frecs històrics, l'ideal sigui presentar-lo només com una delícia peruana sense aprofundir gaire en el significat del seu nom.