En els primers mesos de 2025, Espanya va iniciar les discussions públiques sobre l'impacte de les reformes en el sistema públic de pensions. La inflació es va moderar i l'IPC interanual va ser del 2,4 % al novembre. Això va permetre fixar una revaloració del 2,8 % per a les pensions contributives el 2025. Tot plegat per complir amb la Llei 20/2021 i amb el suport del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones.
Aquesta pujada serà efectiva des de l'1 de gener i impactarà al voltant de 10,3 milions de pensions contributives, i també a 720.148 pensions del règim de classes passives.
En aquest context econòmic, l'economista Gonzalo Bernardos ha llançat al seu compte a X (abans Twitter) un missatge polèmic. Rebutja categòricament la idea que les pensions públiques siguin una "estafa piramidal". "Tot el contrari, ja que són una magnífica inversió", va afirmar, recolzant-se en un estudi del Banc d'Espanya, que xifra en un 74 % la rendibilitat de les cotitzacions socials.
Una inversió rendible... però sostenible?
Bernardos aporta dues dades centrals. La primera: la rendibilitat del 74 % que atribueix a la relació entre el que s'aporta i el que es rep per part dels pensionistes de mitjana. La segona: que un pensionista "mereix cobrar 12 anys pel que paga i en percep 21,7".
A primera vista, sembla una defensa del sistema. Tanmateix, Bernardos també llança un advertiment implícit: aquest desequilibri entre aportacions i cobraments és un senyal d'alerta sobre la seva viabilitat a llarg termini. El model es manté, és rendible avui, però estructuralment asimètric.
Impacte real per als jubilats el 2025
Les mesures aplicades per a aquest any contemplen un augment mitjà de la pensió de jubilació d'uns 600 € anuals en prestacions mitjanes. També un increment de 500 € en la pensió mitjana del sistema. Les pensions mínimes creixeran un 6 %, mentre que les no contributives i l'Ingrés Mínim Vital (IMV) augmentaran un 9 %, assolint un nivell anual proper als 7.900 €.
Aquest paquet de millores aporta un alleujament significatiu al poder adquisitiu en un context de preus estables. Tanmateix, no dissipa les pors sobre el desequilibri generacional i la pressió futura sobre les finances públiques.
Diferents opinions: entre rendibilitat i reformes necessàries
Bernardos no està sol. Altres analistes apunten amb preocupació cap al futur del sistema. Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), la despesa en pensions podria créixer del 12,7 % del PIB el 2022 fins al 16,1 % el 2050. La capacitat contributiva no és suficient. Es requereixen reformes més profundes: més vida laboral, incentius reals per a la jubilació activa, i sistemes complementaris que alleugin la càrrega del repartiment públic.
Per la seva banda, partits polítics com el PP donen suport a algunes parts de la reforma actual. Per exemple, la compatibilitat amb la jubilació activa o els incentius per endarrerir l'edat legal.
Reflexió final: inversió o risc de sostenibilitat?
El missatge de Gonzalo Bernardos trenca l'escepticisme tradicional sobre les pensions públiques. Subratlla que el sistema ofereix una "magnífica inversió" al treballador mitjà. Però també adverteix de la tensió financera inherent: l'esperança de vida s'allarga, cosa que allarga el període de pagament i compromet l'estructura contributiva.
Així, la revaloració de 2025 representa un respir real per als jubilats. Tanmateix, el debat clau no és només sobre quant pugen les pensions, sinó com evitar que el sistema perdi l'equilibri entre solidaritat i sostenibilitat. Les pròximes decisions marcaran si es consolida com a inversió rendible o si es transforma en una càrrega difícil de suportar per a generacions futures.