Les circumstàncies que envolten la pèrdua d'un ésser estimat poden resultar especialment dures quan, a més del dolor, se sumen preocupacions econòmiques. El cost mitjà d'un enterrament a Espanya, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris, pot rondar els 3.500 o 3.700 euros, englobant els serveis funeraris i els tràmits administratius, encara que aquells que opten per serveis més bàsics es troben amb factures properes als 700 euros si es compta exclusivament la despesa de l'enterrament. És una realitat que no totes les famílies poden afrontar amb la mateixa facilitat, i de vegades assumeixen un endeutament addicional en un moment emocionalment fràgil.
A aquesta situació s'hi uneix el fet que, en nombroses ocasions, el decés sobtat d'un familiar agafa per sorpresa aquells que han de gestionar les seves últimes voluntats. Moltes famílies no tenen assegurança de decessos ni han previst amb antelació aquestes despeses, per la qual cosa els familiars han d'assumir desemborsaments considerables. Aquest panorama s'agreuja quan els ingressos de la unitat familiar són reduïts o s'està travessant un període d'inestabilitat laboral. Les factures del funeral es converteixen en una altra font de tensió que se suma al dol, i no tothom coneix les opcions que poden alleujar aquesta càrrega econòmica.
A partir d'aquí, és important subratllar que la Seguretat Social a Espanya contempla una prestació específica per ajudar a cobrir les despeses del sepeli. Encara que de caràcter reduït, aquesta ajuda anomenada prestació d'auxili per defunció ve recollida en la normativa vigent i consisteix en l'abonament d'una quantia fixa de 46,50 euros. Es reconeix per a aquells que han afrontat els costos del funeral i es troben en una situació d'escassetat de recursos econòmics. L'objectiu d'aquesta mesura és atorgar un mínim coixí financer en un moment delicat, sempre que es compleixin determinades condicions que reflecteixin la situació de vulnerabilitat o el dret laboral i contributiu de la persona difunta.
Requisits per rebre l'ajuda
Les persones que poden accedir a aquesta prestació solen complir alguna de les situacions que la llei considera rellevants. Aquestes situacions inclouen trobar-se d'alta o assimilada a l'alta dins de la Seguretat Social, estar de baixa per incapacitat temporal, estar en un període de risc durant l'embaràs o la lactància, o trobar-se percebent prestacions per maternitat o paternitat.
Aquells que siguin pensionistes d'incapacitat permanent o de jubilació dins del nivell contributiu també poden generar el dret a aquesta ajuda. No obstant això, és molt important informar-se a fons sobre els requisits, ja que no s'atorga de forma automàtica a tots els familiars de la persona difunta.
Com sol·licitar-la?
La sol·licitud d'aquesta ajuda requereix omplir un formulari específic anomenat Auxili per Defunció, així com presentar la documentació que demostri tant la identitat del sol·licitant com la seva relació amb el difunt, si existia un vincle de parentiu. Aquest formulari i els papers necessaris poden lliurar-se a la Seu Electrònica de la Seguretat Social o, si es prefereix, enviar-se per correu ordinari.
Una altra alternativa consisteix a acudir a un Centre d'Atenció i Informació de la Seguretat Social, per al que es recomana demanar cita prèvia a través dels telèfons facilitats per l'administració o mitjançant la pàgina web oficial. El personal de l'Institut Social de la Marina (ISM) és el competent per gestionar aquesta prestació en el cas dels treballadors del mar, mentre que, en cas d'accident de treball, la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social és l'encarregada de tramitar l'ajuda.
Per acreditar formalment la defunció, s'exigeix, entre altres documents, el certificat oficial de l'acta de defunció. En aquells casos on no existeixi ni parentiu ni convivència amb la persona que ha mort, resulta imprescindible demostrar que el sol·licitant va assumir efectivament les despeses del sepeli. Si, per contra, hi havia un parentiu, s'ha de provar amb el llibre de família o amb actes emeses pel Registre Civil, i fins i tot mitjançant certificats de convivència de la parella de fet quan correspongui.
En relació amb els estrangers, la identificació es confirma mitjançant el passaport o la documentació oficial pròpia del seu país, sempre acompanyada de l'acreditació de residència o estada legal a Espanya si escau.