En un escenari on la digitalització i la inclusió social marquen l'agenda econòmica europea, la banca espanyola adopta una transformació obligatòria i profunda. A partir del 28 de juny de 2025 es farà un nou pas cap a l'accessibilitat presencial.
Un abans i un després en les interaccions amb l'efectiu
La Llei 11/2023, que transposa a l'ordenament espanyol la Directiva Europea d'Accessibilitat (EAA), entrarà en vigor el 28 de juny de 2025. A partir d'aquesta data, tots els caixers automàtics instal·lats hauran d'integrar pantalles amb alt contrast. També hauran d'incloure navegació per veu, teclats en Braille, menús intuïtius i accessibilitat per a usuaris en cadira de rodes.
No es tracta només de tecnologia, sinó d'acabar amb anys d'exclusió funcional. Així mateix, la llei habilita una moratòria de cinc anys per als caixers ja instal·lats abans d'aquesta data.
Aquests equips poden continuar operatius fins al juny de 2030 o fins a complir deu anys des de la seva instal·lació, el que passi primer. Aquest calendari escalonat permet als bancs planificar inversions sense generar caos operatiu. Tanmateix, afegeix pressió per renovar prop de 47.000 caixers a tot el país abans de 2030.
Com afronten aquest repte els bancs?
Les tres entitats han reaccionat de manera sincronitzada davant aquest desafiament normatiu i reputacional. Banco Santander ja ha modernitzat plataformes internes, instal·lant sistemes de vídeo interpretació per a usuaris amb discapacitat auditiva.
Al mateix temps, ha adaptat pantalles i teclats de caixers als estàndards de contrast i comoditat de persones grans. BBVA, per la seva banda, ha centrat esforços en l'accessibilitat digital, reforçant lectors de pantalla a la seva app i web, i preparant el suport per als comerços amb sistemes adaptats. Finalment, Sabadell ha destacat per implementar teclats en relleu i Braille, prioritzant les funcions més utilitzades als caixers per millorar l'experiència del dia a dia.
Aquest esforç tècnic pot suposar una inversió d'entre 1.500 i 3.000 € per caixer, segons estimacions del sector bancari. A més, no n'hi ha prou amb instal·lar tecnologia. Els bancs han de formar el seu personal per atendre clients amb diversitat funcional, detectant les seves necessitats i facilitant l'ús dels nous sistemes.
Repercussions normatives
Més enllà del seu impacte operatiu, aquesta directiva representa una oportunitat reputacional. La banca tradicional sol rebre crítiques per la seva manca d'adaptabilitat, però amb aquesta transició pot reposicionar-se com a motor d'inclusió social.
Les sancions per incompliment no són simbòliques. Els retards o deficiències en l'adaptació poden implicar multes que van des dels 30.000 fins als 600.000 €. Fins i tot podrien arribar al milió d'euros en supòsits molt greus segons la normativa espanyola.
També es restringeix l'accés a possibles subvencions, cosa que incrementa els riscos reputacionals i financers en operar fora del marc legal. Des de la perspectiva del client, les millores ofereixen independència i eficiència. Els menús més simples i els botons en relleu es tradueixen en un ús més intuïtiu també per a persones grans.
Significat econòmic i sectorial
Davant d'un context macroeconòmic encara amb tipus d'interès baixos, aquestes inversions reflecteixen una aposta col·lectiva per modernitzar la infraestructura bancària. D'aquesta manera, generen oportunitats per a proveïdors tecnològics i consultores especialitzades en accessibilitat. Així, es crea un ecosistema de valor afegit, més enllà del mer compliment legal.
Finalment, tant al consumidor com al mercat, aquest procés envia un senyal clar. La banca espanyola pot evolucionar sense perdre la seva essència presencial, afrontant el desafiament digital amb responsabilitat social i sentit econòmic.
Amb el 28 de juny com a fita, comença el compte enrere per acompanyar tota la societat en la transició cap a una banca inclusiva i humana. És el moment de mesurar el ritme d'implementació i valorar l'impacte real en usuaris diversos.
Veu Independent
Periodisme lliure i català