Abans d'analitzar com les marques distorsionen els seus productes, convé situar-se en el context econòmic actual. Després de diversos mesos d'inflació persistent, Argentina va reportar el maig de 2025 una pujada mensual de l'1,5 %—la seva taxa més baixa en cinc anys—mentre a Europa es manté per sota del 2,4 %, tot i que els costos continuen elevats i els consumidors estan molt atents al seu poder adquisitiu.
És en aquest escenari que les empreses recorren a tàctiques com la reduflació i la cheapflation. L'OCU ja ha advertit sobre la seva presència en productes populars, generant preocupació a escala global.
Què és la reduflació i com t'afecta
La reduflació consisteix a mantenir el preu de venda mentre es redueix el pes o volum del producte. A Espanya l'OCU va analitzar flams als supermercats: el de vainilla de Danone va passar de 100 g a 95 g, però va pujar un 4 % el seu preu. Aquest fenomen forma part de l'estratègia de les marques per protegir marges sense elevar tarifes, i sol passar desapercebut al client, llevat que es revisi el preu per unitat.
Aquest tipus de pràctica és legal, sempre que l'envàs ho indiqui. Tanmateix, des del punt de vista reputacional pot ser una bomba de rellotgeria. Segons Gartner, el 62 % dels consumidors abandonaran una marca si detecten reduccions ocultes.
Substitucions a la recepta: cheapflation
La cheapflation va més enllà de la mida: altera la composició del producte usant ingredients més barats. Exemples detectats inclouen marques que substitueixen oli de gira-sol per oli de colza o redueixen el contingut d'ou en flams. Aquesta pràctica, encara que també legal si es declara a l'etiquetatge, pot danyar la percepció de la marca si el consumidor s'adona del canvi en la qualitat o el gust.
Una investigació publicada per PuroMarketing explica que no es tracta només de reduir quantitat, sinó de modificar ingredients clau gndiario.compuromarketing.com. Quan les marques prescindeixen de components essencials, es compromet l'experiència del producte, amb un impacte a mitjà termini en la confiança dels clients.
Les respostes del consumidor i del regulador
L'OCU ha sol·licitat que la legislació espanyola obligui a informar clarament sobre reduccions de quantitat o qualitat, tant a l'envàs com als lineals. Així mateix, països com França i Alemanya ja exigeixen etiquetar aquests canvis de manera visible.
Per la seva banda, el president executiu de Calidad Pascual, Tomás Pascual, manté que reduir quantitat pot ser acceptable sempre que el consumidor estigui informat: "és preferible reduir quantitats abans que pujar preus", sempre que hi hagi transparència. Aquest enfocament responsable distingeix l'ètic de l'enganyós.
Riscos i oportunitats en la confiança
A curt termini, reduflació i cheapflation ajuden a sostenir preus en cistelles bàsiques. Però a mitjà i llarg termini, posen en risc la lleialtat. Un 62 % dels consumidors abandonaria una marca després d'identificar aquestes pràctiques. A més, l'auge de les marques blanques o privades pot accelerar l'abandonament de les marques tradicionals.
Per això, algunes empreses aposten per la transparència total. Informar sobre canvis, destacar els preus per unitat, i fins i tot llançar línies de menor mida reconegudes pel seu estalvi, poden ser tàctiques ben rebudes per un consumidor cada cop més sensible.