La gastronomia catalana és reconeguda arreu del món per la seva diversitat, qualitat i riquesa cultural. D'entre els seus plats més emblemàtics destaca especialment el pa amb tomàquet, una recepta que, malgrat la seva aparent simplicitat, continua sent objecte de malentesos més enllà de les fronteres catalanes. Precisament sobre això ha parlat recentment Paul Freedman, un nord-americà reconegut internacionalment per ser un autèntic savi de la cultura gastronòmica catalana.
Freedman va ser entrevistat al programa "Tot es Mou" de TV3 per la periodista Helena Garcia Melero, on va abordar, entre altres temes, com percep la presència de la cuina catalana al món. Durant la conversa, Freedman va llançar una frase contundent que va ressonar amb força: "El pa amb tomàquet que es menja fora de Catalunya no té sabor". Una sentència que ha generat nombroses reaccions i que posa sobre la taula la necessitat de respectar l'essència i la senzillesa d'una recepta tradicional que sembla senzilla, però que no tothom aconsegueix replicar adequadament.
L'autèntic pa amb tomàquet té les seves arrels al cor mateix de la gastronomia catalana, amb ingredients tan simples com pa, tomàquet madur, oli d'oliva i sal. La clau rau precisament en la qualitat d'aquests elements i en el respecte pel seu mètode d'elaboració. El tomàquet s'ha de fregar sobre una llesca de pa lleugerament torrat, impregnant el seu sabor però sense triturar-lo completament. Després, s'hi afegeix un raig generós d'oli d'oliva verge extra i un toc de sal per completar el sabor. Aquest procés senzill ressalta els aromes naturals i frescos del tomàquet, en perfecta harmonia amb el pa cruixent.
Crítiques al 'pantumaca'
La crítica de Freedman apunta directament cap a aquells que, per desconeixement o comoditat, trituren el tomàquet i l'unten sobre el pa com si fos una salsa comuna. Aquesta pràctica, a més d'allunyar-se notablement de la recepta original catalana, transforma radicalment el sabor i la textura final, fent que el resultat perdi autenticitat i sabor genuí.
Paul Freedman, a més, va aprofitar la seva intervenció per assenyalar un altre aspecte rellevant: l'escassa representació real de la cuina tradicional catalana en ciutats internacionals com Nova York. Segons va expressar, és comú trobar plats denominats "paella" o succedanis que disten molt del sabor original. En aquest sentit, Freedman va cridar a defensar i valorar la cuina catalana autèntica, igual que es fa amb altres cuines internacionals àmpliament reconegudes com la italiana o la francesa.
Consells de Paul Freedman
La reflexió final que es desprèn de les paraules de Freedman és clara: preservar la gastronomia catalana és qüestió d'autenticitat i respecte per la tradició. El pa amb tomàquet, en la seva versió original, és l'expressió perfecta d'aquesta senzillesa plena de matisos que distingeix i enamora aquells que realment coneixen i aprecien la cultura culinària catalana.