En plena revisió de resultats empresarials després del tancament del segon trimestre, els bancs afilen els seus models de provisions i l'Estat actualitza la seva recaptació fiscal. Tanmateix, molts contribuents coincideixen en un punt en comú: la preocupació per haver oblidat presentar la Declaració de la Renda. Aquest descuit pot comportar penalitzacions que superen el 150 % del deute tributari, segons expliquen diversos experts fiscals.
El termini oficial per lliurar la declaració corresponent a l'exercici 2024 finalitzava el 30 de juny de 2025, si bé qui va optar per la domiciliació bancària l'havia de fer abans del 25 de juny as.com. Estan obligats a declarar qui hagi percebut més de 22 000 € d'un sol pagador, o més de 15 000–15 876 € si hi ha diversos pagadors, sempre que els ingressos del segon superin els 1 500 € anuals.
També ho han de fer qui hagi tingut rendiments del capital superiors a certs límits o ingressos per lloguers o operacions patrimonials.
Presentacions fora de termini
L'Agència Tributària permet presentar la declaració fora de termini de manera voluntària, sense requeriment previ. En aquest cas, si el resultat és a pagar, s'apliquen recàrrecs progressius que augmenten amb el temps transcorregut des del final del termini sense arribar a constituir una sanció estricta. Aquests recàrrecs se situen entre l'1 % inicial i un altre 1 % addicional per cada mes complet de retard, fins a arribar al 15 % en els primers dotze mesos.
Si el retard supera l'any, es manté una penalització del 20 % sobre el deute, més interessos addicionals. El tipus d'interès aplicat un cop superats dotze mesos ronda el 5 %
Si el resultat és a retornar o zero, la penalització per presentar fora de termini voluntàriament es fixa en 100 €, o fins i tot en 60 € si s'efectua el pagament dins el període voluntari, segons alguns experts. En canvi, si Hisenda detecta primer la manca de presentació, la multa puja a 200 euros.
Quan Hisenda pren la iniciativa
Si l'Agència Tributària detecta l'omissió i envia requeriment, les conseqüències són més severes. En declaracions a pagar, la sanció pot oscil·lar entre el 50 % i el 150 % del deute tributari, depenent de la possible ocultació de dades i la gravetat de l'incompliment. Es contempla una reducció del 25‑30 % si es fa el pagament dins el període voluntari després de la notificació i no es recorre la multa.
Interessos i efectes col·laterals
A més dels recàrrecs i sancions, els retards en una declaració a pagar generen interessos de demora que van del 5 % al 20 %, segons el període transcorregut sense declarar. L'interès s'afegeix automàticament si el retard supera un any En els casos a retornar, si Hisenda no fa l'ingrés abans del 31 de desembre de 2025 i és responsable del retard, haurà d'abonar un interès proper al 4 %.
El termini de prescripció perquè Hisenda exigeixi la declaració o imposi sancions és de quatre anys. Després d'aquest període, els incompliments prescriuran automàticament. No obstant això, en supòsits greus de delicte fiscal —quan l'import defraudat supera els 120 000 €— es pot iniciar un procediment penal, amb penes de presó d'un a cinc anys i sancions complementàries.
Impacte per als bancs i economia personal
Des de l'òptica bancària, aquests recàrrecs i sancions fiscals afecten directament la capacitat financera de les llars. Saldos afectats per recàrrecs fiscals limiten tant la disponibilitat per a l'estalvi com la solvència creditícia. Les entitats tenen en compte aquests riscos a l'hora d'avaluar la capacitat d'endeutament, especialment en hipoteques i préstecs de consum.
Queda clar que a nivell macroeconòmic, el sistema busca reforçar la recaptació de l'Estat i disminuir la morositat fiscal, alhora que maximitza l'eficiència en els fluxos de devolució.