Jove amb auriculars al coll somriu davant d’una parella de persones grans assegudes en un banc

Cop dur per a la jubilació dels més joves

La manca de relleu generacional i la baixa natalitat continuen sent un problema per als nous treballadors

Espanya afronta un horitzó complicat en matèria de pensions. El sistema se sosté amb dificultats davant l'envelliment demogràfic. Segons dades recents, avui un 43,2 % dels joves entre 16 i 29 anys està empleat, davant de gairebé el 58 % el 2007. Aquesta situació agreuja una tendència d'entrada tardana al mercat laboral i carreres professionals més precàries, que impacta directament en la capacitat de cotització.

A això s'hi suma una reforma progressiva implantada des de 2011 que retarda la jubilació: el 2025 s'exigiran 66 anys i vuit mesos per a qui no acrediti més de 38 anys i tres mesos cotitzats; el 2027, l'edat ordinària serà de 67 anys. Paral·lelament, s'incrementen els anys exigits per cobrar el 100 % de la base reguladora.

Incorporació tardana i trajectòries laborals fragmentades

Un estudi de la Fundació BBVA i IVIE adverteix que el 2065 molts joves hauran acumulat tot just 30 anys cotitzats a causa del seu accés tardà a l'ocupació i la precarietat. Amb només tres dècades de cotització, no compleixen amb els anys mínims per jubilar-se a l'edat ordinària i amb la pensió plena.

Una persona sosté bitllets d?euro mentre un grup de persones juga al dòmino en una terrassa decorada amb globus de colors.
Grup de jubilats | ACN, kefayatullah

En aquest escenari, s'estima que hauran de treballar fins als 71 anys si volen mantenir una taxa de reemplaçament propera al 100 % del seu salari previ. En canvi, qui aconsegueixi cotitzar 35 anys podria retirar-se als 68 i amb 40 anys, fins i tot als 65, mantenint una taxa del 90 %.

Posem un exemple. Un jove que comenci a treballar més tard, tingui feines intermitents i assoleixi només 30 anys cotitzats necessitaria perllongar la seva vida laboral fins als 71 per aspirar a una pensió digna.

Reformes successives: menys percentatge de reemplaçament i més exigències

La reforma iniciada el 2011 i completada el 2027 estableix increments progressius d'edat i anys cotitzats. Juntament amb això, la recent reforma de 2022 va reduir la taxa de reemplaçament refosa d'un 77,1 % a un 75,3 %.

Muntatge amb una imatge d‟un grup de jubilats ia l‟esquerra un dibuix amb diversos bitllets de diferents quantitats d‟euro
Grup de jubilats | ACN, XCatalunya, DG-STUDIO

Si en el futur s'incorporen altres mesures de països europeus, com ampliar el càlcul de la base reguladora als darrers 35 o 40 anys o vincular l'edat de jubilació a l'esperança de vida, les estimacions situen la taxa de reemplaçament en un rang del 57,6 %. Això significaria perdre fins a 20 punts percentuals respecte al salari anterior en el moment de la retirada.

Un problema per als joves

Aquest enduriment afecta especialment joves amb trajectòries inestables: contractes temporals, atur o feina parcial. No només retarden el moment de la jubilació, sinó que cotitzen menys i amb bases inferiors.

Les sancions per anticipar la retirada augmenten: jubilar-se dos anys abans de l'edat legal pot comportar retallades de fins al 21 % sobre la pensió. Alhora, perllongar la vida laboral continua sent una de les poques fórmules per millorar la pensió, fins i tot amb incentius afegits.

Perspectiva comparada: Espanya es queda enrere a Europa?

Davant d'Espanya, certs països nòrdics opten per lligar automàticament l'edat de jubilació a l'esperança de vida. Dinamarca, per exemple, preveu pujar progressivament fins als 70 anys el 2040 infobae.com. Aquesta vinculació podria incorporar-se més aviat o més tard a Espanya, encara que no forma part del calendari oficial.

Persones conversant a una taula durant una reunió social.
Grup de jubilats | ACN

Què poden fer els joves per posar-hi remei?

El panorama exigeix una reflexió profunda sobre com reformar el sistema de pensions per fer-lo sostenible i just. Més enllà de la política pública, cada individu hauria de contemplar mesures complementàries:

Planificació de l'estalvi personal o plans de pensions privats. També fomentar trajectòries laborals llargues, contínues i de qualitat. Així mateix, integrar incentius institucionals per perllongar l'ocupació i la formació activa més enllà dels 65 anys. Només així es podrà evitar que les generacions joves assumeixin el pes de l'envelliment poblacional amb retallades socials i sacrificis personals.