Espanya afronta un horitzó complicat en matèria de pensions. El sistema se sosté amb dificultats davant l'envelliment demogràfic. Segons dades recents, avui un 43,2 % dels joves entre 16 i 29 anys està empleat, davant de gairebé el 58 % el 2007. Aquesta situació agreuja una tendència d'entrada tardana al mercat laboral i carreres professionals més precàries, que impacta directament en la capacitat de cotització.
A això s'hi suma una reforma progressiva implantada des de 2011 que retarda la jubilació: el 2025 s'exigiran 66 anys i vuit mesos per a qui no acrediti més de 38 anys i tres mesos cotitzats; el 2027, l'edat ordinària serà de 67 anys. Paral·lelament, s'incrementen els anys exigits per cobrar el 100 % de la base reguladora.
Incorporació tardana i trajectòries laborals fragmentades
Un estudi de la Fundació BBVA i IVIE adverteix que el 2065 molts joves hauran acumulat tot just 30 anys cotitzats a causa del seu accés tardà a l'ocupació i la precarietat. Amb només tres dècades de cotització, no compleixen amb els anys mínims per jubilar-se a l'edat ordinària i amb la pensió plena.
En aquest escenari, s'estima que hauran de treballar fins als 71 anys si volen mantenir una taxa de reemplaçament propera al 100 % del seu salari previ. En canvi, qui aconsegueixi cotitzar 35 anys podria retirar-se als 68 i amb 40 anys, fins i tot als 65, mantenint una taxa del 90 %.
Posem un exemple. Un jove que comenci a treballar més tard, tingui feines intermitents i assoleixi només 30 anys cotitzats necessitaria perllongar la seva vida laboral fins als 71 per aspirar a una pensió digna.
Reformes successives: menys percentatge de reemplaçament i més exigències
La reforma iniciada el 2011 i completada el 2027 estableix increments progressius d'edat i anys cotitzats. Juntament amb això, la recent reforma de 2022 va reduir la taxa de reemplaçament refosa d'un 77,1 % a un 75,3 %.
Si en el futur s'incorporen altres mesures de països europeus, com ampliar el càlcul de la base reguladora als darrers 35 o 40 anys o vincular l'edat de jubilació a l'esperança de vida, les estimacions situen la taxa de reemplaçament en un rang del 57,6 %. Això significaria perdre fins a 20 punts percentuals respecte al salari anterior en el moment de la retirada.
Un problema per als joves
Aquest enduriment afecta especialment joves amb trajectòries inestables: contractes temporals, atur o feina parcial. No només retarden el moment de la jubilació, sinó que cotitzen menys i amb bases inferiors.
Les sancions per anticipar la retirada augmenten: jubilar-se dos anys abans de l'edat legal pot comportar retallades de fins al 21 % sobre la pensió. Alhora, perllongar la vida laboral continua sent una de les poques fórmules per millorar la pensió, fins i tot amb incentius afegits.
Perspectiva comparada: Espanya es queda enrere a Europa?
Davant d'Espanya, certs països nòrdics opten per lligar automàticament l'edat de jubilació a l'esperança de vida. Dinamarca, per exemple, preveu pujar progressivament fins als 70 anys el 2040 infobae.com. Aquesta vinculació podria incorporar-se més aviat o més tard a Espanya, encara que no forma part del calendari oficial.
Què poden fer els joves per posar-hi remei?
El panorama exigeix una reflexió profunda sobre com reformar el sistema de pensions per fer-lo sostenible i just. Més enllà de la política pública, cada individu hauria de contemplar mesures complementàries:
Planificació de l'estalvi personal o plans de pensions privats. També fomentar trajectòries laborals llargues, contínues i de qualitat. Així mateix, integrar incentius institucionals per perllongar l'ocupació i la formació activa més enllà dels 65 anys. Només així es podrà evitar que les generacions joves assumeixin el pes de l'envelliment poblacional amb retallades socials i sacrificis personals.