L'economia europea, marcada per un període prolongat de tipus alts, continua deixant senyals clars: estalviar no n'hi ha prou. Mentre els bancs centrals encara debaten si relaxar la política monetària, milions de ciutadans continuen utilitzant comptes corrents com el seu principal refugi financer. Tanmateix, aquesta pràctica podria estar comprometent la seva estabilitat futura més del que s'imaginen. En aquest context, l'advertiment llançat per Natalia de Santiago pren una nova dimensió. El seu missatge és rotund: els diners que no es mouen, perden valor.
Encara que la inflació hagi cedit lleugerament en comparació amb els pics assolits el 2022, continua sent un fenomen acumulatiu que erosiona el poder adquisitiu de manera silenciosa. Per a qui manté els seus estalvis “aparcats” sense cap mena de rendiment, la pèrdua és inevitable. Una dada ho resumeix tot: entre 2004 i 2024, la inflació acumulada a Espanya va superar el 55 %. En termes reals, això vol dir que mil euros d'aleshores avui valen tot just 645.
La importància de separar despeses i planificar l'estalvi des de l'inici
Abans de llançar-se al món de la inversió, Natalia de Santiago insisteix en una idea que molts continuen passant per alt: ordenar bé les finances personals. Segons explica, la base és distingir clarament entre les despeses fixes —com el lloguer, les subscripcions o la llum— i les despeses variables o discrecionals, és a dir, aquelles lligades al consum no essencial. “Saber quina part dels diners se'n va en cada tipus de despesa ens dona marge de maniobra i control”, assenyala.
Aquesta organització no requereix eines sofisticades. N'hi ha prou amb un full de paper, una llibreta o una senzilla taula a Excel. El rellevant no és el mitjà, sinó l'hàbit. I dins d'aquesta estructura, hi ha una regla d'or: l'estalvi no pot deixar-se per al final del mes. “Si esperem a veure si en sobra, és molt probable que no en quedi res”, adverteix. Per això, recomana tractar-lo com una despesa fixa més, que es reservi automàticament tan bon punt es rebi el sou.
Deixar els diners quiets pot costar-te més de la meitat dels teus estalvis
L'advertiment que llança Natalia de Santiago sobre el futur dels diners aturats és inquietant. Segons els seus càlculs, mil euros estalviats avui, si no s'inverteixen, podrien valer tot just 450 en el termini de dues dècades. La xifra impacta, però el raonament és simple: encara que la inflació es redueixi, els preus continuen pujant. I cada pujada s'acumula sobre l'anterior. “Que la inflació baixi no vol dir que els preus caiguin. Simplement, pugen més a poc a poc”, explica.
En aquest sentit, deixar els estalvis en un compte corrent sense rendiment —fins i tot en bancs que ara ofereixen certa remuneració— no és suficient si l'objectiu és protegir-ne el valor a llarg termini. L'única manera de preservar (i augmentar) aquest valor és invertint de manera intel·ligent, tenint en compte el perfil de risc i l'horitzó temporal de cada persona.
El repte de conscienciar a llarg termini: inversió com a eina, no com a luxe
Un dels majors desafiaments als quals s'enfronten els divulgadors financers com Natalia de Santiago és la resistència psicològica al canvi. Molts encara veuen la inversió com una pràctica reservada per a qui té grans sumes o coneixements especialitzats. Però això, segons l'experta, és un error. La inversió, en paraules seves, ha de ser accessible, realista i constant.
L'enfocament conservador de l'estalviador mitjà espanyol, centrat en productes sense risc, xoca de ple amb una realitat cada cop més innegable: si els diners no generen rendiment, se'ls menja el temps. No es tracta d'apostar per productes complexos, sinó d'entendre que el cost de no fer res pot ser més alt que el de prendre decisions informades.
El missatge és clar i directe: qui no es prepari per a l'efecte acumulat de la inflació, pot perdre més de la meitat dels seus estalvis. I en una economia on la longevitat s'allarga i les pensions públiques podrien no ser suficients, prendre decisions ara és més urgent que mai.