El sector financer espanyol travessa temps de contínua consolidació, amb la mirada posada en fusions i adquisicions que reforcin la solvència de les entitats. No obstant això, en aquest escenari, Banc Sabadell ha traçat una estratègia per desmarcar-se de les tendències del mercat i reforçar la seva posició com a jugador independent. La decisió de no reprendre les negociacions amb BBVA per a una possible fusió, sumada a l'anunci que no vendrà la seva filial britànica TSB, manifesta l'empenta de l'entitat per operar en solitari a Espanya. Alhora, aquesta postura xoca amb el desig dels supervisors —Banco de España i Banc Central Europeo (BCE)—, que aposten per reduir el nombre d'entitats mitjançant fusions per crear grups bancaris més robustos.
Tot i així, Josep Oliu, president de Banc Sabadell, confia a demostrar que el seu banc compta amb els recursos i la capacitat suficients per sobreviure sense unir-se a una altra firma espanyola. Tal és la convicció, que l'entitat ha posat en marxa un nou pla d'ajust que podria afectar uns 1.900 empleats; aquesta mesura se suma a la sortida de 1.800 treballadors el 2024, després de l'últim acord laboral amb els sindicats. Segons fonts internes, l'objectiu d'aquesta retallada és alleugerir l'estructura i reforçar l'eficiència abans d'emprendre noves inversions de cara al futur.
Aliances amb bancs europeus, no fusions domèstiques
Un dels pilars més interessants del pla del Sabadell és la recerca d'aliances estratègiques amb intercanvis de capital amb entitats de la zona euro. El propòsit d'aquest tipus de cooperació s'orienta a establir sinergies en matèria de distribució de productes i serveis, sense arribar necessàriament a la fusió d'actius. De fet, el BCE i el Banco de España veurien amb bons ulls aquesta fórmula com a alternativa a la concentració bancària dins de les fronteres espanyoles.
El Sabadell pretén focalitzar el seu negoci en el segment de les pimes, un àmbit on l'entitat manté una rendibilitat notable i en la qual se sent més còmoda que en l'operativa de particulars o de grans corporacions. A dia d'avui, el banc ja compta amb associacions internacionals, com la col·laboració que manté en bancassegurances amb l'asseguradora Zurich. Això demostra la seva intenció de buscar socis externs capaços de complementar la seva oferta, sense perdre la seva personalitat independent ni renunciar al control del seu negoci principal.
Operar en solitari sense descartar un futur acord
Fonts financeres assenyalen que l'acord de col·laboració amb un banc europeu seria compatible amb la permanència en solitari a Espanya, almenys en una primera fase. D'aquesta manera, es desvia la pressió que recau sobre l'entitat per buscar una fusió amb un altre actor del país, evitant així una major concentració del mercat espanyol. No obstant això, en un horitzó més llunyà, no es descarta que aquesta aliança pugui desembocar en una fusió amb un soci comunitari que, en tot cas, no afectaria el mode d'operar en el territori nacional.
L'estratègia del Sabadell se sustenta sobre dos pilars fonamentals. En primer lloc, el desig de desmarcar-se del soroll que envolta les entitats bancàries espanyoles, moltes de les quals s'han vist abocades a negociar unions per guanyar solidesa i reduir costos. En segon lloc, l'aposta per un model flexible, on l'aliança amb un banc de la zona euro permetria compartir costos, tecnologia i processos, però mantenint la marca i l'operativa pròpies en el mercat domèstic.
Un risc o una oportunitat?
La jugada del Sabadell comporta riscos i oportunitats a parts iguals. D'una banda, la independència sol implicar una major dificultat per aconseguir economies d'escala i per competir amb gegants cada vegada més sòlids. D'altra banda, operar en solitari brinda un major marge de maniobra per prendre decisions estratègiques sense haver de sotmetre-les als equilibris que implicaria un soci local. Amb la perspectiva d'aliances creuades a Europa, el banc intenta avançar-se a l'evolució del sector, on els experts albiren fusions transfrontereres per formar grans grups paneuropeus.
En definitiva, la jugada in extremis del Banc Sabadell busca apuntalar la seva viabilitat fora de l'esfera del BBVA i de qualsevol altra unió forçada. El seu pla passa per un redimensionament que millori l'eficiència i per la signatura d'aliances estratègiques amb entitats europees. Només el temps dirà si aquesta aposta es converteix en un nou model de referència per al sector bancari nacional o si, per contra, culmina en una fusió de tall transnacional que acabi amb la independència de l'entitat que presideix Josep Oliu.