Les tensions dins del Govern han augmentat en els últims dies arran d'una qüestió que, a priori, semblava merament administrativa: la possible pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i el seu impacte en la fiscalitat de qui menys cobra.
El Ministeri d'Hisenda, encapçalat per María Jesús Montero, es planteja no actualitzar el mínim exempt d'IRPF conforme a la nova quantitat que prepara la cartera de Treball. Això significaria que, en incrementar-se el salari mínim, part d'aquesta millora econòmica podria veure's minvada en quedar subjecta a l'impost sobre la renda.
La mesura suposaria un canvi de rumb respecte al que ha ocorregut en anys anteriors. Fins ara, quan s'aprovava un augment de l'SMI, Hisenda solia ajustar la base mínima exempta de l'IRPF per evitar penalitzar els treballadors amb menor poder adquisitiu.
No obstant això, en un context en què cada vegada són més els espanyols que cobren el salari mínim —situant-se, segons les estimacions, entre 7 i 10 milions de persones—, la titular d'Hisenda es planteja mantenir el llindar de 15.876 euros, vigent des de l'any passat i que correspon als 1.134 euros bruts de l'SMI aprovat per al 2024.
Un impacte que pot arribar a 10 milions de persones
La realitat socioeconòmica a Espanya mostra una tendència d'augment del nombre de persones que, per diverses raons, cobren el salari mínim o fins i tot menys, sovint mitjançant feines parcials o treballs temporals. El 2022, amb un SMI de 1.000 euros, ja es comptabilitzaven 7 milions de treballadors dins d'aquest grup, i amb la pujada a 1.134 euros aprovada mesos enrere, la xifra s'hauria acostat, segons alguns càlculs, als 9 milions.
Si l'Executiu porta l'SMI fins als 1.173 o fins i tot 1.184 euros mensuals en 14 pagues —tal com recomana el grup d'experts triats pel Ministeri de Treball—, el nombre d'afectats podria superar els 10 milions.
Atès que l'IRPF s'articula per trams (del 19% fins a 20.199 euros anuals, del 24% fins a 35.199 euros, etc.), la majoria d'aquests treballadors seguiria tributant al tipus mínim del 19%, però el mer fet de pagar l'impost, per a molts, implicaria veure retallat el seu salari net final.
El malestar en els sindicats i en el Ministeri de Treball
UGT ha reaccionat de forma immediata en transcendir aquesta notícia. En un comunicat, el sindicat ha manifestat el seu rebuig frontal a qualsevol acord en què no es garanteixi que la pujada de l'SMI quedi exempta d'impostos.
Al mateix temps, des del Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, encara no s'ha emès una posició oficial sobre l'assumpte, tot i que fonts properes reconeixen que la titular és partidària d'una actualització del mínim exempt.
Les raons d'Hisenda i el dilema sobre la recaptació
Un dels motius que Montero valora per no ajustar el mínim exempt és l'enorme volum de cotitzants que ja no pagarien IRPF si s'eleva el llindar. És una decisió complicada en un moment en què els comptes públics necessiten de forma imperiosa mantenir i fins i tot ampliar la recaptació per fer front a despeses socials, pensions i serveis públics.