L'empresari José Elías, conegut pel seu caràcter directe i el seu estil sense embuts, ha tornat a alçar la veu a les xarxes socials. A través d'un missatge a les xarxes, el president d'Audax Renovables va deixar clara la seva preocupació per una realitat que afecta milions d'espanyols. Les seves paraules no van trigar a generar debat, ja que toquen un tema sensible que sol estar a l'agenda política i social.
A les seves múltiples facetes com a empresari en sectors com l'energia, l'alimentació o la salut, Elías hi afegeix la d'analista crític de la societat. Des de la seva experiència i posició, s'ha mostrat preocupat per un aspecte que, segons assegura, no es discuteix prou en públic. El seu advertiment vol obrir els ulls a ciutadans i dirigents abans que la situació sigui encara més greu.
Un context marcat per canvis en les pensions
Després de retards, el Congrés dels Diputats, finalment, va aprovar la revaloració de les pensions. Mesura que va fer que l'any 2025 les prestacions augmentessin. La pensió mitjana se situa en 1.481 euros mensuals, mentre que la mínima per a majors de 65 anys és de 12.241,60 euros a l'any.
Ara, si existeix un cònjuge a càrrec, la xifra puja a 15.786,40 euros. D'altra banda, la pensió màxima arribarà als 3.267,60 euros mensuals repartits en 14 pagues.
Pel que fa a la viduïtat, l'import passa a 923,99 euros, mentre que les no contributives queden en 7.905,80 euros anuals. Xifres que, tot i ser necessàries, no dissipen els dubtes sobre la sostenibilitat del sistema ni resolen la incertesa d'aquells que s'acosten a la jubilació.
L'advertiment de José Elías
En aquest escenari, José Elías va ser taxatiu: “El que està passant amb la jubilació a Espanya és preocupant. Molts jubilats ja comencen a conviure amb altres jubilats. I ningú en parla”, va escriure a X (abans Twitter).
Elías va posar el focus en les dificultats d'aquells que, en plena edat laboral, no aconsegueixen estalviar. Va assenyalar les persones de 50 anys que treballen cada dia, paguen lloguers de 1.200 euros i amb prou feines arriben a final de mes. “Quan es jubilin, la seva pensió serà de 800 euros, molts jubilats hauran de compartir pis amb altres jubilats per poder sobreviure”, va advertir.
Per a l'empresari, el problema va més enllà de la política: “No és el futur que volem per als nostres grans. No és el futur que volem com a societat, es tracta de dignitat humana. De poder envellir amb tranquil·litat i de no haver de preocupar-nos pel sostre sota el qual dormirem quan siguem grans”.
Pensar en el futur amb solucions reals
La preocupació expressada per Elías obre un debat que va més enllà dels números. El repte consisteix a garantir pensions dignes i sostenibles, sense que els grans es vegin obligats a compartir habitatge per manca de recursos.
La crida d'atenció pot servir per replantejar estratègies que combinin estalvi, habitatge i noves polítiques socials. El que avui sembla un avís es converteix en una oportunitat de repensar el futur. La jubilació no hauria de ser sinònim d'incertesa, sinó de descans i estabilitat després de dècades d'esforç.