Poques figures desperten tanta admiració i orgull en la història catalana com Jaume I el Conqueridor. Rei guerrer, estrateg astut i símbol nacional indiscutible, la seva vida està plena d'episodis dignes de ser explicats com a veritables gestes èpiques.
Nascut el 1208 a Montpeller, Jaume I va arribar al món en circumstàncies dignes d’una llegenda medieval. Fill del rei Pere II d'Aragó i de Maria de Montpeller, la seva concepció va ser envoltada d’enganys i misteris per garantir la continuïtat dinàstica.
Quan tenia només cinc anys, la mort del seu pare a la batalla de Muret el convertí sobtadament en rei d’Aragó i comte de Barcelona. Sense temps per ser infant, Jaume fou enviat a ser educat pels templers, adquirint un esperit guerrer i un fort caràcter religiós que el marcarien tota la vida.
Líder des de ben jove
A 21 anys, Jaume I demostrà ja ser un líder nat dirigint la primera gran campanya militar de la seva vida: la conquesta de Mallorca el 1229. Amb una gran flota reunida a Salou i Tarragona, el rei va desembarcar a Santa Ponça i, enmig d’un dur combat contra els musulmans, encoratjà els seus cavallers amb el seu famós crit: «Vergonya, cavallers, vergonya!».
La ciutat de Madina Mayurqa va caure després d'un llarg setge, la nit del 31 de desembre. Aquesta victòria no només va suposar l’expansió catalana cap a les Balears, sinó també el naixement d’una figura llegendària.
La seva fama creixia amb cada batalla. Després de Mallorca, Jaume I va posar els ulls sobre el regne musulmà de València, iniciant una ambiciosa campanya el 1232. Va conquerir Borriana, Morella i moltes altres ciutats fins a arribar a València, on després d’un setge llarg i difícil, entrà victoriós el 9 d’octubre de 1238, dia que encara avui es commemora al País Valencià. Aquesta fita confirmà la Corona d’Aragó com una de les grans potències mediterrànies i consolidà la llegenda heroica del Conqueridor.
Un rei modern
L’impacte de Jaume I va més enllà dels seus èxits militars. Durant el seu regnat es van establir lleis que configurarien la identitat pròpia dels seus territoris. Va impulsar la promulgació dels Furs de València i va afavorir la implantació dels Usatges a Catalunya, marcant així un estil de govern basat en la justícia, l’autonomia territorial i el respecte pels costums locals.
El Conqueridor també va protagonitzar episodis que han quedat gravats en la memòria popular. A Borriana, durant el setge, va protegir el niu d’una oreneta a la seva pròpia tenda, impedint que es desmuntés fins que els pollets van poder volar. Aquest episodi ha passat a simbolitzar la noblesa i la sensibilitat d’un rei acostumat a la duresa del camp de batalla.
En l’àmbit personal, Jaume I va tenir una vida intensa i plena de passions. Casat en tres ocasions, la seva relació més influent fou amb Violant d’Hongria, amb qui va tenir descendència que ocuparia importants trons europeus. A més, fou conegut per les seves relacions amb dames nobles, demostrant una faceta més humana i controvertida.
El llegat de Jaume I
Els últims anys del seu regnat, Jaume I els dedicà a assegurar el futur del seu llegat. Va dividir els seus territoris entre els fills Pere (futur Pere III d’Aragó) i Jaume (Jaume II de Mallorca), intentant evitar disputes familiars, tot i que això va provocar tensions futures.
La seva mort, el 1276, es va produir mentre preparava una campanya contra una revolta a València. En morir, el Conqueridor deixava darrere seu una Corona poderosa, que abastava des dels Pirineus fins a les costes mediterrànies, i una imatge llegendària que ha perdurat fins avui.
El llegat de Jaume I és viu encara avui, no només en monuments i estàtues que poblen places i carrers dels territoris que va governar, sinó també en el sentiment col·lectiu català. La seva figura, immortalitzada en cròniques i llegendes, recorda que Catalunya es va forjar amb coratge, determinació i esperit de conquesta.