Durant dècades, el gaspatxo ha estat el rei indiscutible de l'estiu a les taules del sud d'Espanya. Refrescant, senzill i ple de sabor, sempre ha presumit del seu origen andalús. Tanmateix, una nova polèmica ha fet trontollar aquest consens. I si el gaspatxo fos, en part, també català? La controvèrsia ha esclatat amb força a xarxes i mitjans gastronòmics. S'ha obert un intens debat que va molt més enllà de la simple recepta.
En els darrers mesos, comptes especialitzats en cuina i història han recuperat publicacions i estudis on el gaspatxo apareix com a recepta habitual a cases catalanes. I d'això ja fa des de fa més de mig segle. Aquest gir ha sorprès fins i tot molts experts, alimentant un encès intercanvi d'opinions. Estem davant d'un exemple més de com la cuina és patrimoni viu i en constant evolució, o és un intent d'apropiació cultural?
El gaspatxo: d'Andalusia a Catalunya, una història de receptaris i tradició
Fins fa poc, ningú posava en dubte que el gaspatxo era un emblema andalús, símbol de la cultura mediterrània més assolellada. Però el prestigiós "Corpus de la Cuina Catalana", un inventari avalat per la UNESCO que recull el patrimoni culinari de Catalunya, ha inclòs el gaspatxo entre les seves receptes tradicionals.
Què ha motivat aquest canvi? La resposta és en els criteris objectius que fa servir el mateix Corpus. Per ser considerat plat català, hi ha d'haver referències escrites d'almenys 50 anys, elaborar-se en diferents zones del territori i no estar vinculat exclusivament a famílies d'origen andalús.
Així, la investigació ha documentat que en moltes llars catalanes el gaspatxo es preparava i gaudia molt abans de l'explosió mediàtica de la cuina fusió. Antics receptaris familiars i testimonis d'àvies de diferents comarques avalen que aquesta sopa freda era tan habitual com el pa amb tomàquet en estius calorosos.
Els antropòlegs expliquen que això és fruit dels intercanvis migratoris del segle XX, quan molts costums culinaris es van assentar en noves regions gràcies al trasllat de persones i receptes.
Què diuen els experts?
No han trigat a arribar les reaccions. Usuaris andalusos han defensat l'autenticitat del gaspatxo com a part essencial de la seva identitat, recordant que el tomàquet, l'all i el pa remullat són senyes inconfusibles de la seva herència. Per la seva banda, xefs i gastrònoms catalans reivindiquen que la inclusió del gaspatxo al "Corpus" no és una ocurrència recent, sinó el resultat d'un rigorós procés acadèmic i popular.
Figures com Ada Parellada o Joan Roca han aportat la seva visió en entrevistes i directes d'Instagram. Han destacat que les receptes evolucionen amb el temps i s'adapten als nous territoris on arrelen.
A Twitter i TikTok s'han viralitzat vídeos de cuiners preparant gaspatxo "a la catalana", amb variants pròpies com afegir-hi poma o un toc de vinagre de cava. Han reivindicat que la tradició culinària no és un bloc inamovible. Altres, però, denuncien que es dilueix l'origen andalús en nom de la moda gastronòmica.
El debat ha arribat fins i tot a programes de ràdio i televisió, on s'han enfrontat veus d'ambdós territoris amb arguments tant apassionats com documentats. S'ha recordat que moltes receptes avui universals, com la pizza o el croissant, tenen històries d'anada i tornada entre països i cultures. El gaspatxo, segons alguns, només és l'últim cas d'aquesta tendència.