Les relacions de parella arriben a una nova fita. És un descobriment que ha dut a terme la universitat britànica The Open University.
La ciència i l'amor tornen a trobar un punt d'intersecció més, gràcies a l'estudi de la psicologia. En aquest cas, la investigació publicada troba les claus de com ha de ser un matrimoni, si l'objectiu és que sigui durador i feliç. En què consisteix la troballa? Com s'han trobat aquestes claus? Ho veiem a continuació.
L'estudi ha estat ampli
La mostra de qualsevol investigació és el grup de persones que se selecciona. En aquest cas, la gent que ha liderat la feina ha volgut abastar un rang molt ampli.
La selecció ha constat, ni més ni menys, que de 4.494 persones. I l'edat tampoc no ha estat un criteri que s'hagi acotat, ja que les persones voluntàries comprenen edats que van des dels 18 fins als 65 anys.
La gran pregunta
A més de la mostra, tota investigació té una --o diverses-- preguntes clau. En aquest cas, el dubte ha sorgit amb una cosa que és, a priori, quotidiana. Però que, tot i això, té una dimensió molt més profunda: Quines són les claus perquè una parella pugui durar?
El que és important aquí és que la relació es mantingui al llarg dels anys. A partir d'aquesta premissa, es van enquestar les persones voluntàries. I què hi ha de les respostes que es van obtenir?
El que va dir la gent
Una de les preguntes que es va plantejar va ser sobre aquelles coses que més agraden de la relació. Algunes de les respostes clau que es van obtenir van ser coses com ara: compartir valors i interessos, riure junts, ser millors amics o sentir-se segurs.
La confiança i la felicitat són també dos ingredients que van de la mà. De la mateixa manera que l'escolta, el fet de compartir vivències o parlar i escoltar molt.
Per descomptat, dos dels components més importants perquè la cosa funcioni: estar enamorat i sentir-se estimada. Tot això va conformar el puzle que va portar la universitat a trobar les claus.
El matrimoni feliç
Sis punts són els que protagonitzen la llista de requisits. El primer: tenir gestos positius i d'agraïment. El segon: bona comunicació és imprescindible. El bronze se l'emporten els detalls i les sorpreses.
A nivell domèstic, compartir responsabilitats és primordial. També, els valors, les creences, les ambicions i els gustos conformen el planter del que les dues parts han d'estar en sintonia.
Per acabar, però no menys important: l'humor. Riure junts. De fet, aquest apartat ha estat un dels més ben valorats per part de la mostra de voluntaris.