Ja fa temps que es debat sobre la caiguda en el nombre de naixements. Factors com ara la precarietat laboral o l'alt cost de la vida retarden o eliminen la possibilitat de formar una família. Cada cop és més habitual que les dones tinguin fills a edats més avançades o que les parelles optin per no tenir descendència. Aquesta tendència no només es manté, sinó que s'accentua, segons mostren les darreres dades oficials.
Les pitjors dades en 70 anys
Catalunya va registrar el 2023 la pitjor dada de naixements en set dècades. Segons l'Idescat, van néixer 54.217 nadons, un 3,8% menys que l'any anterior. Aquest descens reflecteix una crisi demogràfica en què la taxa de fertilitat se situa en mínims històrics. Cada dona té, de mitjana, 1,1 fills, molt lluny del 2,1 necessari per garantir el reemplaçament generacional.
Un dels factors destacats és que el 33% de les mares que van donar a llum a Catalunya l'any passat són d'origen estranger. Aquesta dada ha anat augmentant i compensa, en part, la baixa natalitat en mares de nacionalitat espanyola. La majoria d'aquestes mares estrangeres són d'origen marroquí, seguides per pakistanesos i colombianes.
Disparitats geogràfiques
El descens de la natalitat no afecta totes les zones de Catalunya de la mateixa manera. Per exemple, el Gironès és la comarca amb la taxa més alta de naixements, amb 8,24 nadons per 1.000 habitants. En canvi, l'Alta Ribagorça té la dada més baixa, amb només 4,48 naixements per cada 1.000 habitants.
Barcelona presenta una dada particularment cridanera: a la ciutat, les dones tenen una mitjana de 0,94 fills, una de les xifres més baixes de tot Catalunya. Això és degut, en gran part, al perfil de la seva població, on predominen persones joves estrangeres amb mobilitat professional o acadèmica, més que famílies assentades.
D'altra banda, Ponent i les Terres de l'Ebre lideren el nombre de fills per dona, amb taxes d'1,33 i 1,25 respectivament. En aquestes zones, la immigració té un impacte significatiu a la demografia, segons els experts.
Maternitat tardana i les seves conseqüències
Un altre factor que influeix en la baixa natalitat és l'edat mitjana de les mares, que continua augmentant. Actualment, la mitjana per tenir el primer fill se situa en 31,5 anys, mentre que fa 40 anys se situava a 26. Aquesta tendència dificulta augmentar les taxes de natalitat en el futur, ja que les possibilitats de tenir més d'un fill disminueixen amb l'edat.
En el cas de les mares estrangeres, l'edat mitjana és de 31 anys, davant dels 33,2 anys de les mares espanyoles. Això també explica, en part, la major aportació de la població immigrant als naixements a Catalunya.
El futur de la població a Catalunya
L'envelliment de la població i la baixa natalitat col·loquen Catalunya en una situació demogràfica preocupant. El 2023, hi va haver 67.000 defuncions davant de 54.000 naixements, fet que suposa un saldo negatiu de 13.000 persones. Aquest dèficit es compensa amb l'arribada de població immigrant, però els experts adverteixen que no n'hi haurà prou a llarg termini.
Segons els investigadors, sense un augment significatiu en les migracions o un canvi en les polítiques de suport a la natalitat, la població es podria reduir en els propers anys. Mentrestant, Catalunya segueix registrant les pitjors dades de natalitat dels darrers 70 anys, un problema que exigeix solucions urgents i estructurals.