Barcelona és la ciutat de l'Estat on el preu del lloguer va ser més gran per metre quadrat durant l'any passat, segons un informe publicat aquest divendres per Fotocasa. Així, la capital catalana va tancar el 2023 amb un preu de 20,96 euros per metre quadrat al mes i un increment del 7,2% en comparació del 2022. Traduït a un pis de 80 metres quadrats, el preu del lloguer quedaria establert 1.676 euros al mes.
En segon lloc, es va situar el municipi balear de Calvià, amb 20,33 euros per metre quadrat i una pujada anual del 5,5%, seguida de Sant Sebastià, amb un preu mitjà de 20,15 euros per metre quadrat i un increment de l'11%, de manera que un pis de 80 metres suposa pagar 1.612 euros mensuals. Si es compara el preu del lloguer a Barcelona amb la mitjana a l'Estat, a la capital catalana se situa un 79,8% per sobre.
El preu màxim per metre quadrat a Barcelona va assolir el màxim al novembre, quan va quedar fixat en 21,13 euros per metre quadrat. Entre els deu municipis més cars de l'Estat per llogar un habitatge, també apareixen més catalans. En sisè lloc, hi ha L'Hospitalet de Llobregat, amb un preu de 18,85 euros per metre quadrat, un 13,8% més que el 2022, just per darrere de la ciutat de Madrid, amb 18,99 euros (+ 7,7%); i entre vuitè lloc apareixen Castelldefels i Sant Cugat del Vallès, amb 18,21 euros (+15,8%) i 18,03 euros (+9,7%), respectivament.
La directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos, ha advertit que els preus es podrien anar encarint més mentre que no hi hagi un augment de l'oferta que faci "equilibrar el mercat". "Aquests municipis han patit una contracció de l'oferta d'habitatge disponible molt significativa que ha derivat que el parc de lloguer estigui sota mínims. Per això es marca un rècord de preu pràcticament cada mes", afirma Matos.
Les mesures intervencionistes han provocat un augment dels preus
Hi ha diversos punts clau que expliquen per què els preus de lloguer a Barcelona no han disminuït malgrat les regulacions implementades:
Efectes de la regulació de preus: La implementació de controls de preus al mercat de lloguer, com la Llei 11/2020 a Catalunya, ha tingut conseqüències inesperades. Tot i que es buscava reduir els preus de lloguer, l'evidència suggereix que hi ha hagut un efecte invers als habitatges més barats, els preus dels quals han tendit a augmentar. Això és degut a que els propietaris ajusten els seus preus al màxim permès per la llei, la qual cosa pot portar a un increment general de preus al mercat.
Disminució de l'oferta: La regulació ha causat una reducció de l'oferta d'habitatges de lloguer. Molts propietaris han optat per retirar les propietats del mercat o convertir-les per a la venda, reduint així el nombre d'habitatges disponibles per llogar. Això, alhora, crea una escassetat artificial, cosa que pot portar a un augment en els preus de lloguer.
Desincentius per a la inversió: Les restriccions en els preus de lloguer desincentiven la inversió al sector immobiliari. Això és perquè els propietaris i els inversors veuen reduïdes les seves expectatives de retorn, la qual cosa comporta una disminució en la construcció i renovació d'habitatges, exacerbant encara més el problema de l'oferta.
Mercats paral·lels i lloguers turístics: La regulació de preus ha incentivat la creació de mercats paral·lels i augmentar els lloguers turístics i temporals. Els propietaris busquen maneres d'eludir les restriccions, fet que porta a una disminució de l'oferta de lloguers convencionals i, en conseqüència, a un augment dels preus.
La solució per a l'assequibilitat de l'habitatge no passa per la regulació de preus sinó per augmentar l'oferta. Això es pot aconseguir a través de la col·laboració publicoprivada, oferint incentius fiscals als propietaris perquè posin les seves propietats al mercat de lloguer, i millorant la seguretat jurídica per als propietaris.