L'ésser humà és expert en moltes coses, però segurament en cap ho és tant com en creure's xerrameques populars. I és que moltes les hem assimilat com a precises sense ni tan sols estar recolzades per un estudi científic que les corrobori. Tot i això, com han passat de generació en generació, són coses que ja hem assumit com a tals.
Molts d'aquests mites estan relacionats amb la salut. Un dels més coneguts, per exemple, és que ha de passar una hora i mitja des que dinem per poder-nos ficar a la piscina o que hem de beure'ns el suc ràpid perquè les vitamines no abandonin el líquid per art de màgia. I ara el dermatòleg Ramon Grimalt ha acudit al programa Tot és mou de TV3 per desmentir-ne un altre.
"Tallar-se els cabells no fa que després surtin més forts; és una falsa creença", sentenciava el conegut expert en aquestes temàtiques. I després concretava: "El pèl no sap què li estem fent, no hi ha informació retrògrada. Les puntes dels cabells no transmeten cap informació a l'arrel". Així doncs, ja ens podem oblidar d'aquest mite, ja que la realitat és que després de tallar-nos els cabells no canviarà absolutament res en el procés de creixement. D'aquesta manera simplement arreglem les desigualtats que hagin pogut sorgir o ens desfem dels danys que s'hagin pogut produir, sempre mostrats a la part més superior del cabell.
Funciona el xampú anticaiguda?
Al mateix programa, Ramon Grimalt també va resoldre el dubte d'un dels col·laboradors, que li va preguntar si realment funcionen els xampús que presumeixen de ser anticaiguda. Això va dir: "D'entrada, els xampús no penetren dins del cap, per tant no tenen cap funció sobre la salut del cabell. El xampú només actua sobre la pell del cap, per tant són útils per tractar malalties de la pell del cap i són útils per canviar-nos el nostre aspecte. Si jo no em rento el cap en un any perquè sóc un rasta, el cabell no estarà ni més sa ni més malalt, només tindrà un altre aspecte. Si el rento 3 vegades al dia, no estarà ni més sa ni més malalt: tindrà un aspecte diferent. El xampú serveix per millorar el nostre aspecte”.
Entre els molts altres temes que van tractar relacionats amb això, en destaca un en concret, en què el dermatòleg va explicar si és veritat que els nervis afecten en la caiguda dels cabells. "Científicament, podríem dir que la salut emocional de les persones afecta els cabells, però no de la manera que ens imaginem. La calvície comuna a causa de l'estrès no s'ha demostrat, però sí que ho ha fet l'alopècia areata, aquella malaltia que fa que una persona després de passar una època complicada de la vida, per un dol o per un procés de separació o pel que sigui, pot notar que té zones sense gens de pèl”, sentenciava.