El sector financer continua el seu procés de transformació, empès per la digitalització de serveis, els canvis en els hàbits dels clients i la necessitat de retallar costos operatius. En aquest context, les entitats bancàries més grans del país estan adoptant estratègies de reajustament físic que afecten directament el teixit laboral i l'estructura d'atenció presencial. Aquest gir no és nou, però el 2025 s'està intensificant de manera significativa.
Banco Santander, un dels pilars del sistema financer espanyol, ha decidit fer un pas més en aquesta tendència. Després d'uns anys marcats pel tancament progressiu d'oficines, el ritme ara s'accelera amb una determinació inèdita des de la pandèmia. I la xifra és reveladora: fins a 160 sucursals podrien abaixar la persiana abans que acabi l'any. Aquesta decisió, comunicada als sindicats, multiplica per quatre el volum habitual de clausures anuals a l'entitat.
L'arribada d'Ignacio Juliá al capdavant de Santander España marca un nou rumb
El gir estratègic té nom propi: Ignacio Juliá. Des del setembre, el nou CEO de Santander España ha imprès el seu segell a la companyia. Procedent d'ING Direct, Juliá aterra amb un perfil clarament enfocat en l'eficiència operativa i amb experiència en banca digital sense presència física. La seva visió comença a prendre forma en l'estructura del banc que presideix Ana Botín.
Durant el primer semestre de 2025, ja s'han tancat 110 oficines, gairebé el doble de les previsions inicials que apuntaven a unes 60. Els sindicats interpreten aquest canvi de ritme com una ruptura amb el model anterior i denuncien la manca de diàleg en el procés. Des de CGT adverteixen que el banc està executant els tancaments “sense full de ruta clar, sense negociar condicions i forçant decisions laborals de manera unilateral”.
Més enllà de la reducció del nombre d'oficines, el pla afecta directament la plantilla. Enguany, s'han prejubilat 461 empleats. Les condicions ofertes, segons CGT, oscil·len entre el 74 % i el 76 % del salari brut fins als 63 anys, però no resulten atractives per a tothom. Els coeficients reductors i la incertesa sobre el futur laboral fan que molts treballadors s'enfrontin a una disjuntiva complexa.
Una reestructuració que genera tensions laborals i socials
L'impacte no és només intern. La reducció d'oficines en zones rurals i petites ciutats planteja un repte addicional: l'exclusió financera. Tot i que l'ús de canals digitals continua creixent, bona part de la població –especialment la gent gran– continua depenent del contacte presencial. Cada sucursal que desapareix suposa més distància per a molts ciutadans que busquen assessorament o fer gestions bàsiques.
En l'àmbit laboral, la reubicació d'empleats es presenta com una alternativa, però també genera tensions. L'acord vigent entre l'empresa i els sindicats preveu trasllats de fins a 75 quilòmetres. Tanmateix, els representants dels treballadors denuncien que aquest pacte s'utilitza com a eina de pressió per empènyer els empleats cap a les jubilacions anticipades.
Des de la pandèmia, no es registraven xifres de tancaments tan elevades. El ritme actual s'assembla al dels anys més durs d'ajust post-COVID. En només sis mesos, el nombre de clausures s'aproxima a l'acumulat de gairebé tres anys. Mentrestant, la plantilla percep un augment de la càrrega laboral i una pressió comercial creixent, cosa que està generant un malestar cada cop més visible a l'interior de l'entitat.
Una tendència global que també afecta el negoci internacional del banc
Santander no només està executant retallades a Espanya. Al març ja va anunciar el tancament de 95 oficines al Regne Unit, una decisió que segueix endavant malgrat l'adquisició de TSB per 3.100 milions d'euros. Aquesta compra estratègica no ha aturat l'ajust d'estructures, ni tampoc la implementació de mesures d'eficiència com la reducció de jornada en determinades regions britàniques.
El comunicat intern enviat als sindicats reflecteix una intenció clara: continuar reduint costos fixos per adaptar l'estructura a un entorn on la banca digital és dominant. Però el repte ara és un altre: com fer-ho sense trencar l'equilibri amb la plantilla, sense deteriorar l'atenció al client i sense provocar una nova onada de crítiques per desatenció en territoris despoblats.
La transformació està en marxa. La pregunta és si els costos socials i laborals d'aquesta acceleració seran assumits sense conseqüències a llarg termini.