En un país on l'ou és un dels productes estrella de la cistella de la compra, confiar en el que promet l'envàs pot ser una autèntica loteria. No és la primera vegada que els consumidors s'enfronten a la incòmoda pregunta de si el que compren realment correspon al que esperen.
Tanmateix, en els últims dies, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha encès les alarmes amb un informe que preocupa. Estem parlant dels ous camperols.
Un informe que posa a prova la confiança del consumidor
Hi ha molts consumidors que alguna vegada han comprat ous amb l'etiqueta de "ous camperols". L'última anàlisi de l'OCU, publicada aquest mes, ve a trencar la confiança cega en aquest segment del supermercat.
S'han analitzat 30 marques diferents. L'organització ha destapat diferències notables en el preu, però també en altres paràmetres com el gruix de la closca, el color del rovell i el gust. En aquest sentit, la principal conclusió de l'estudi és clara: no tot el que brilla sota el segell “camperol” és or.
L'informe adverteix que, especialment als supermercats espanyols, existeix una bretxa important entre l'expectativa creada pel màrqueting i la realitat del producte. El cas més cridaner, i també el més preocupant, ha estat el de la marca blanca d'Alcampo.
Aquest producte, tot i lluir l'etiqueta camperola i estar a un preu considerablement superior al dels ous convencionals, ha estat qualificat del pitjor de l'anàlisi. Entre els aspectes negatius destaquen la manca de frescor, closques fràgils que dificulten la manipulació i un color pàl·lid al rovell, entre d'altres. A més, l'OCU assenyala que el gust resulta insípid i molt per sota del que s'espera en aquesta categoria prèmium.
A què es deu la pujada de preus i la caiguda en la qualitat?
La preocupació de l'OCU arriba en un moment delicat. El preu dels ous a Espanya s'ha disparat més d'un 25 % en tot just unes setmanes, segons dades recollides també pel Ministeri d'Agricultura. Les causes van molt més enllà de l'oferta i la demanda.
L'augment del cost dels pinsos, l'alça de l'energia i els increments logístics són part de l'explicació, però els experts alerten també de possibles pràctiques especulatives. En paraules de la mateixa OCU, “el consumidor està pagant més per un producte que, en massa casos, no ha millorat ni en qualitat ni en frescor”.
Mentrestant, l'etiquetatge continua sent un maldecap per a molts compradors. La normativa europea exigeix especificar el tipus de producció en el codi imprès a la closca. Però no sempre es compleix.
Ara sabem que la recent anàlisi de l'OCU posa sobre la taula que la publicitat i la presentació poden ser enganyoses. És per això que demana una vigilància més estreta per part de les autoritats per evitar l'abús al consumidor.
Marques que aproven i la importància de comparar
No tot són males notícies. L'estudi de l'OCU també identifica marques que sí compleixen amb el que prometen. Entre els ous camperols convencionals, destaquen Guillén, comercialitzats a Mercadona, i Pazo de Vilane, ambdós amb molt bona valoració en frescor i gust. En l'àmbit dels ecològics, Rujamar i Carrefour Bio se situen com les millors opcions, una cosa a tenir en compte en temps d'inflació.
Més enllà del resultat d'aquest rànquing, l'organització recomana comparar preus, però també les dates de consum preferent, l'aspecte de la closca. Així mateix, cal comprovar la informació de l'envàs abans de prendre una decisió de compra. En un mercat que ha convertit els ous en un producte prèmium, ser consumidor informat és el millor antídot davant la frustració i la despesa innecessària.
Un mercat en revisió: el paper del consumidor i de les autoritats
L'advertiment de l'OCU no hauria de passar desapercebut. Comprar ous camperols ja no és només qüestió d'ètica animal o de buscar el millor gust, sinó un exercici de responsabilitat. La tendència apunta que les diferències entre marques s'estan ampliant, i que no sempre pagar més assegura millor qualitat. Per això, resulta fonamental informar-se, exigir transparència i no deixar-se portar únicament per l'embolcall.
A l'espera d'una major vigilància i de mesures que garanteixin l'accés a aliments de qualitat real, el consumidor té avui més poder —i més responsabilitat— que mai. Escollir bé no només pot beneficiar la nostra butxaca, sinó també el benestar animal i, en definitiva, la confiança en el sistema alimentari.