Imagineu l'escena: aneu caminant pel carrer, una mica distrets, i ensopegueu amb una rajola que sobresurt. Feu un moviment ràpid per no caure i, quan recupereu l'equilibri, exclameu: "Uf, casi caic!". O potser esteu a punt d'acabar una feina llarga i comenteu amb orgull: "Ja està, casi he acabat!".
La paraula "casi" és una d'aquelles paraules fantasma. La fem servir constantment, surt de la nostra boca amb una naturalitat sorprenent, però si ens parem a pensar-hi un segon... és correcta en català? Aquest és un dels dubtes més freqüents, precisament perquè és un mot que tenim totalment integrat en la nostra parla quotidiana, gairebé sense ser-ne conscients.
Per què diem 'casi'?
Com passa amb altres expressions que hem comentat, l'origen d'aquest ús tan estès és la influència del castellà. En castellà, "casi" és la paraula estàndard i d'ús general per indicar que falta molt poc perquè una cosa passi o sigui certa. La seva brevetat i la seva sonoritat fan que sigui molt fàcil d'adoptar, i per això s'ha instal·lat còmodament en les converses informals en català.
Com sempre diem, no hi ha cap motiu per sentir-se malament per fer-lo servir. Les llengües són vives i estan en contacte, i aquests manlleus són el pa de cada dia. Tanmateix, el català té la seva pròpia paraula, igual de vàlida i expressiva, que sovint queda oblidada: gairebé.
'Gairebé', la nostra opció natural
La paraula catalana per expressar aquesta idea de proximitat a una acció o estat és gairebé. Funciona exactament en els mateixos contextos en què faríem servir "casi". És la forma que trobarem als llibres, la que sentirem a les ràdios i televisions públiques i la que dona al nostre discurs un to més genuí.
Fem la comparació amb els exemples de l'inici:
- En lloc de: "Uf, casi caic!"
- La forma pròpia en català és: "Uf, gairebé caic!"
- En lloc de: "Ja està, casi he acabat."
- Diríem: "Ja està, gairebé he acabat."
Altres exemples quotidians:
- "Eren casi les vuit del vespre quan va arribar." -> "Eren gairebé les vuit del vespre quan va arribar."
- "El got era casi ple." -> "El got era gairebé ple."
Una altra alternativa: 'per poc'
A més de "gairebé", tenim una altra expressió molt gràfica i útil, sobretot per a situacions on ens hem salvat d'alguna cosa per molt poc: per poc. Aquesta locució posa èmfasi en el fet que la cosa no ha passat per una diferència mínima.
Mireu quina diferència de matís:
- "Gairebé caic" (Descriu que va faltar poc per caure).
- "Per poc no caic!" (Expressa l'alleujament d'no haver caigut, posant el focus en el resultat).
De vegades, podem fins i tot ometre el "no": "He topat amb el cotxe? Uf, per poc!".
Un consell per fer el canvi
Sabem que els hàbits són difícils de canviar. Un bon truc és associar la paraula que volem evitar amb la que volem adoptar. Cada cop que us sentiu a punt de dir "casi", intenteu frenar un instant i pensar en "gairebé". Al principi requerirà un petit esforç conscient, però amb la pràctica, "gairebé" anirà guanyant terreny i acabarà sortint de manera automàtica.
Recordeu, no es tracta d'una competició ni d'un examen. És simplement una oportunitat per enriquir la nostra manera de parlar i sentir-nos més còmodes i segurs amb el nostre català.