En un context on l'habitatge s'ha convertit en una meta gairebé inabastable per a milers de joves, moltes famílies busquen noves formes d'ajudar els seus fills. La dificultat per accedir a una hipoteca, els preus desorbitats dels immobles i la precarietat laboral empenyen molts pares a actuar.
CaixaBank, un dels principals bancs del país, ha detectat un increment notable en una pràctica que fins fa uns anys era residual: les donacions en vida de patrimoni, especialment habitatges. Segons expliquen des de l'entitat, cada vegada són més els progenitors que decideixen anticipar part de l'herència per donar un impuls vital als seus fills.
Encara que aquesta decisió té beneficis evidents, també implica una sèrie de tràmits, costos i conseqüències fiscals que s'han d'analitzar amb cura. Per això, CaixaBank ha llançat una campanya informativa destinada a orientar les famílies que consideren aquesta via.
Donar en vida: avantatges i advertències
La diferència fonamental entre heretar i donar resideix en el moment en què es produeix la transmissió. Mentre que l'herència s'activa després de la defunció del titular, la donació implica un traspàs immediat, amb efectes legals i fiscals per a ambdues parts.
Això pot ser molt positiu per al receptor, que podrà accedir a un habitatge sense endeutar-se. No obstant això, també suposa pagar l'Impost sobre Successions i Donacions en el moment, cosa que pot resultar costosa en algunes comunitats autònomes.
Per això, CaixaBank recomana realitzar una anàlisi personalitzada abans de prendre una decisió. No totes les famílies ni totes les propietats tenen les mateixes implicacions. A més, la transmissió s'ha de formalitzar mitjançant escriptura pública i registrar-se oficialment, cosa que també genera despeses notarials i registrals.
Quins impostos cal tenir en compte?
El més important és l'Impost sobre Successions i Donacions, la quantia del qual varia segons la comunitat autònoma. Algunes el bonifiquen de manera considerable per a familiars directes, mentre que en altres pot representar una càrrega important.
A això s'hi suma la plusvàlua municipal, que paga el receptor si es tracta d'un bé urbà, així com l'IRPF que ha d'abonar el donant si l'immoble s'ha revaloritzat des que el va adquirir. Aquest últim punt és poc conegut i pot sorprendre a aquells que esperen que tot el procés sigui gratuït.
I què passa si després canvien les circumstàncies?
Un dels aspectes que més preocupen és la irreversibilitat de la donació. Un cop signada i registrada, revertir-la no és senzill, llevat que es demostri que va ser realitzada sota coacció o per error greu. Això significa que els pares perden el control sobre aquest bé, i per tant, han d'estar completament segurs abans de cedir-lo.
Tampoc cal perdre de vista si la persona que rep la propietat està en condicions de mantenir-la: despeses de comunitat, reformes, impostos... Tot això passa a ser responsabilitat seva des del primer dia.
CaixaBank recorda que cada decisió patrimonial s'ha d'avaluar amb perspectiva, equilibri i diàleg familiar. I afegeix una dada crucial: la majoria dels casos en què s'opta per la donació es produeixen en situacions d'urgència emocional, com la necessitat immediata d'una llar per part dels fills o per problemes de salut dels pares.
La sorpresa final: el que CaixaBank ha detectat
Però el més impactant és això: segons l'anàlisi interna del banc, les donacions en vida d'habitatge s'han duplicat en els últims tres anys entre els seus clients. CaixaBank destaca que cada vegada són més els pares que, davant el col·lapse del mercat immobiliari i la frustració dels seus fills, decideixen entregar-los ja l'habitatge familiar.
En paraules de l'entitat, "el gest de cedir una casa no és només una ajuda material, és un acte d'amor anticipat". I per això, CaixaBank ha decidit acompanyar aquest gest amb orientació, eines digitals i atenció personalitzada.