El Departament de Justícia ha estrenat a Lleida el projecte 'Can Confident', que utilitza gossos ensinistrats per crear un entorn més còmode i segur per als menors en procediments judicials. La iniciativa té el propòsit d'obtenir la millor declaració possible dels nens, que moltes vegades és l'única prova contra els investigats, i alhora es vol contribuir a atenuar el procés de revictimització i protegir-ne els drets. Professionals de l'equip d'assessorament tècnic penal (EATP) supervisen l'eficàcia de les intervencions per a cada cas. L'associació lerkan dirigeix la teràpia amb els animals. El projecte es va començar a gestar fa dos anys per part d'una jutgessa de Lleida i una membre de l'EATP.
El director dels Serveis Territorials de Justícia a Lleida, Robert Cabasés, ha explicat que és un “projecte pioner a Catalunya molt positiu, especialment perquè els menors són les víctimes més vulnerables”. En aquest sentit, ha recordat que els nens solen mostrar-se nerviosos o amb poques ganes de parla als processos judicials perquè han de reviure "uns fets traumàtics". D'aquesta manera, la presència dels animals vol contribuir a crear el millor entorn possible per a la seva declaració, que es convertirà en la prova preconstituïda, la qual és l'únic element per acusar l'investigat moltes vegades.
L'actuació es fa de la mà de l'associació Ilerkan, que facilita i dirigeix la teràpia assistida amb animals. "La presència del gos permet generar un ambient més distès, tranquil i amable, fet que ajuda a relaxar el nen i a millorar-ne la comunicació", ha dit Maylos Rodrigo, responsable de l'entitat sense ànim de lucre. També es vol contribuir a generar un record més positiu. "El que millor sol recordar la nostra ment d'un esdeveniment és l'inici i el final, per això, la primera i última cosa amb què interaccionarà el nen serà el gos, perquè tingui un record més positiu", ha afegit Rodrigo.
Per part seva, el psicòleg de l'EATP, Enric Lletjós , ha valorat que els gossos seran una "eina més" per facilitar les entrevistes amb menors, ja que "s'ha de tenir cura que la declaració sigui el màxim de clara i consistent" perquè després es pugui fer servir al judici. En aquest sentit, Lletjós ha considerat que el projecte ajudarà a “atenuar” la revictimització que moltes vegades pateixen els nens que han d'explicar els fets viscuts diverses vegades.
El projecte es va començar a gestar fa un parell d'anys, quan la jutgessa Aurembiaix Giribet i una de les responsables de l'EATP, Montse Berenguer, el van plantejar al departament de Justícia i a l'associació. Giribet ha explicat que “els jutges sabem de lleis, però tractar amb menors és un altre aspecte i necessitem ajuda de professionals o altres instruments, per la qual cosa la teràpia assistida amb animals serà un èxit assegurat per al bon procediment judicial”.
Així i tot, el projecte només funcionarà quan els tutors dels nens i la comitiva judicial autoritzin l'ús dels gossos. És una de les condicions del conveni signat per Justícia.
Funcionament de les sessions
Durant una sessió d'exploració judicial amb nens, els gossos estan especialment entrenats per oferir suport emocional i físic. Abans de començar, el gos es presenta al nen de manera calmada i permet una primera interacció que redueix les tensions inicials. Els primers quinze minuts es dediquen a crear un vincle entre el nen i el gos mitjançant jocs o activitats de formació caní, adaptades a l'edat del nen. Durant l'exploració judicial, el gos es manté a prop del nen, oferint una presència tranquil·litzadora. Si el nen se sent ansiós o estressat, el gos es pot acostar més, permetent que el nen el toqui o el mimi per calmar-se.
A més, els gossos poden fer petites tasques com posar el cap a la falda del nen o romandre al seu costat, creant una atmosfera de suport constant. Aquesta interacció facilita que el menor se senti protegit i escoltat, permetent relatar els fets de manera més còmoda i menys traumàtica. Al final de la sessió, es torna a crear un ambient distès on el nen interactua amb el gos a través de jocs o ensinistrament, assegurant que la primera i la darrera interacció del menor sigui amb el gos, deixant així un record més positiu de la experiència.