El Banco Santander sembla decidit a accelerar la seva transformació, encara que això impliqui deixar enrere una de les imatges més tradicionals de la banca: les oficines físiques. El gegant financer ha iniciat una nova onada de tancaments que està afectant tant la seva xarxa a Espanya com la seva presència en altres països clau d'Europa.
I encara que el discurs oficial parla d'eficiència i digitalització, la veritat és que darrere d'aquest procés s'amaga una profunda reestructuració que podria tenir conseqüències més àmplies del que sembla.
El tancament silenciós continua a Espanya
Durant els primers cinc mesos de 2025, el Santander ja ha clausurat 72 oficines en territori espanyol. I no s'atura aquí: se n'han anunciat 34 més per al juny i juliol, de manera que el total ascendirà a 106 sucursals menys abans que arribi l'estiu. El procés es fa amb una estratègia clara: evitar grans titulars o conflictes sindicals.
I ho aconsegueixen gràcies al fet que el volum de tancaments no arriba al llindar legal que obliga a una negociació col·lectiva. El banc justifica els tancaments al·legant l'aposta per un model híbrid. A la pràctica, però, això suposa un progressiu abandonament de moltes zones on el Santander tenia una forta implantació.
Reubicacions, prejubilacions i plantilla en caiguda
L'altra cara dels tancaments és la pèrdua d'ocupació. De manera callada, però constant, el Santander ha reduït la seva plantilla en 300 persones durant els primers quatre mesos de l'any, majoritàriament mitjançant prejubilacions pactades individualment. El banc aprofita que bona part de la seva plantilla és baby boomer i està propera a l'edat de jubilació per fer sortides sense conflicte laboral.
A tancament d'abril, la plantilla del Santander a la seva xarxa espanyola era de 21.053 treballadors, davant dels 21.348 de l'inici de l'any. Una reducció que continuarà en els pròxims mesos amb el tancament de més oficines. Els sindicats temen que se superi amb escreix el miler de sortides al llarg de l'any.
L'estructura es redueix davant dels seus competidors
Amb aquestes decisions, el Santander ja compta amb menys oficines físiques a Espanya que el BBVA, una situació que fa pocs anys semblava impensable. BBVA manté 1.880 oficines, mentre que Santander ha quedat en 1.792. Per davant segueix estant CaixaBank, amb 3.555 oficines.
Aquest procés de reducció no es limita a Espanya. Al Regne Unit, el banc ha iniciat un nou ERO que afectarà 750 empleats i tancarà 95 oficines, un 22% de la seva xarxa en aquell país. I a Itàlia ha anat més enllà: ha tancat totes les seves oficines físiques i opera únicament a través de canals digitals. A Portugal, també ha reduït dràsticament personal i oficines des de 2022.
El més important: el futur del Santander no és a Europa
Malgrat els esforços comunicatius per presentar aquests ajustos com a modernització, la realitat és més profunda: el Santander està desplaçant el seu centre d'operacions cap a Amèrica. Ana Botín ha estat clara en les seves prioritats: Estats Units i Mèxic són ara els grans motors de creixement.
I en aquest context, Europa es converteix en una regió d'ajust, reducció i sortida. De fet, el banc ja ha iniciat la venda del seu negoci a Polònia i no es descarta que pugui continuar retallant operacions en altres mercats europeus. El que va començar com una aposta per la digitalització, podria acabar sent una retirada estratègica.
Un moviment que redefineix el mapa d'un dels bancs més emblemàtics d'Espanya… i que podria ser només el principi.
Veu Independent
Periodisme lliure i català