L'economia espanyola s'enfronta a una cruïlla demogràfica. La despesa en pensions ha crescut fins a gairebé 13.500 milions d'euros mensuals. Això és el doble que fa quinze anys, cosa que pressiona els equilibris fiscals del país. Paral·lelament, la població treballadora envelleix i els joves troben cada cop més difícil incorporar-se al mercat laboral de manera estable, segons La Sexta. Tot això succeeix mentre països europeus com Dinamarca ja han començat a fer passes estructurals per afrontar aquestes tensions.
Sostenibilitat en perill: energia financera i demogràfica
Gonzalo Bernardos adverteix que el sistema de pensions a Espanya es troba sotmès a tensions creixents. El dèficit estructural d'aproximadament 65.000 milions d'euros anuals supera amb escreix la capacitat de l'Estat per mantenir l'equilibri. Al mateix temps, el sistema paga pensions equivalents al 83 % de l'últim salari del treballador, una de les taxes més altes de l'OCDE. Aquesta generositat ha conviscut amb taxes de cotització moderades, però l'envelliment poblacional amenaça de trencar aquesta fràgil harmonia.
Dinamarca com a mirall inevitable
Dinamarca ha aprovat elevar progressivament l'edat mínima de jubilació fins als 70 anys el 2040. Això la converteix en el país amb l'edat més alta de retirada a Europa. És una mesura que pretén vincular l'edat de jubilació amb l'esperança de vida per garantir la viabilitat pressupostària. Bernardos considera que “Espanya seguirà el camí de Dinamarca” i no dubta que aquesta tendència serà replicada tard o d'hora al nostre país.
Quines mesures descarta i què recomana
L'economista descarta apujar cotitzacions socials. A parer seu, els joves ja guanyen poc i no seria just gravar-los més. Tampoc considera viable retallar les pensions actuals, ja que perjudicaria aquells que han cotitzat durant dècades. En canvi, proposa com a única via sostenible l'augment del període laboral, és a dir, treballar més anys abans de jubilar-se.
Joves i pensions: una bretxa difícil de tancar
Un estudi de la Fundació BBVA i l'IVIE revela que l'actual taxa d'ocupació juvenil (43,2 %) és un problema per a molts joves. En concret, podrien assolir només 30 anys cotitzats cap al 2065. Bernardos adverteix que això podria empènyer l'edat de jubilació fins als 71 anys per mantenir un nivell de vida acceptable. Tot i que assegura que obtindran alguna pensió pública, dubta de la seva generositat comparada amb l'actual.
L'estat del benestar està en dubte
Bernardos no oblida ressaltar les fortaleses del sistema. Una sanitat pública eficient, una educació que competeix en l'àmbit internacional i pensions que han estat generoses durant anys. Però emfatitza que aquesta generositat té un límit. Per evitar col·lapses inesperats, Espanya ha de preparar la transició a models més sostenibles. Això implica un debat urgent, just i seriós sobre l'adaptació del sistema a la nova realitat demogràfica.