Els mètodes de pagament instantani han transformat ràpidament la manera com la gent mou diners diàriament. Entre els més populars es troba Bizum, que va irrompre fa uns anys com una solució molt còmoda per saldar petits deutes amb amics o familiars, compartir despeses en viatges, pagar loteria o fins i tot abonar certes operacions en línia.
Les seves transaccions gairebé instantànies i la facilitat d'ús, que només exigeix un smartphone i conèixer el número de telèfon de l'altra persona, han convertit aquesta aplicació en un recurs indispensable per a milions d'usuaris a Espanya.
En un escenari on cada vegada més persones s'acostumen a manejar petits pagaments de forma digital, resulta fonamental recordar que Hisenda està sempre atenta als moviments bancaris que puguin encobrir irregularitats o intents d'evasió. Tant si es tracta de traspassos de banc a banc com si s'utilitzen sistemes com Bizum, l'Agència Tributària compta amb mecanismes de supervisió que poden derivar en investigacions i, en els casos més greus, en sancions econòmiques.
Control d'Hisenda
La mateixa plataforma Bizum deixa clar a la seva pàgina web que els moviments efectuats a través del seu servei queden registrats com qualsevol altre traspàs bancari. És a dir, estan subjectes a la legislació vigent sobre control de capitals i obligacions de declaració. En aquest sentit, les transferències en Bizum es consideren part dels “moviments habituals del dia a dia” sempre que la suma anual no sobrepassi els 10.000 euros.
A partir d'aquesta xifra, ja es podrien suscitar interrogants sobre si s'està fent un ús atípic del sistema. Per això, igual que passa amb qualsevol altra transacció econòmica, Hisenda pot actuar en cas de detectar operacions sospitoses, exigint explicacions sobre la seva naturalesa i sol·licitant proves que justifiquin l'origen i el destí dels diners.
Control de blanqueig de capitals
La Llei 7/2012 de 29 d'octubre estableix que l'Agència Tributària roman alerta per rastrejar qualsevol indici de frau o blanqueig de capitals. Entre els supòsits més sensibles es troben les transferències bancàries de més de 10.000 euros, els moviments d'efectiu que superin els 3.000 euros, els préstecs per sobre dels 6.000 euros o fins i tot la utilització de bitllets de 500 euros. En qualsevol d'aquests escenaris, Hisenda pot exigir documentació addicional sobre la finalitat o la procedència d'aquests fons.
En funció de la quantia i la gravetat de la infracció detectada, les multes oscil·len entre quantitats moderades i sumes molt elevades. Es cataloguen en infraccions lleus, greus i molt greus. Les primeres poden ser de fins a 3.000 euros, amb un recàrrec de fins al 50% sobre l'import que es va deixar d'ingressar. Però si la conducta es classifica com a greu, la sanció pot augmentar fins al doble de la quantitat defraudada.
L'escenari més temut, la infracció molt greu, preveu un 150% de l'import no declarat, al qual es podrien afegir conseqüències penals si el frau supera els 120.000 euros. En aquests casos, l'acció passaria a considerar-se un delicte fiscal, amb responsabilitats majors per a l'infractor.
El risc de caure en aquestes sancions no afecta únicament grans defraudadors. Imaginem, per exemple, que algú rep nombrosos Bizum en un curt període de temps sense justificar el concepte —per exemple, un suposat cobrament per serveis o una “venda” recurrent— i se supera el límit anual. Si no es declaren adequadament aquests ingressos i Hisenda sospita que són part d'una activitat econòmica sense tributar.
Tranquil·litat per als que transfereixen petites quantitats de diners
Cal destacar que, per norma general, l'ús comú de Bizum per a petits pagaments ocasionals —com passar-li 10 euros a un amic, costejar la part d'un regal o dividir la factura d'un restaurant— no ha de suposar cap problema, sempre que es mantinguin les xifres en els rangs habituals i no es facin moviments d'alt import sense la corresponent justificació.