El debat sobre la sostenibilitat de les pensions i la necessitat d'adaptar l'edat de retirada a la realitat del mercat laboral fa anys que genera titulars. Amb una població que envelleix i la creixent demanda de flexibilitat al final de la vida laboral, moltes persones s'interessen per opcions que els permetin compatibilitzar algun tipus de pensió amb la possibilitat de continuar treballant.
A això s'afegeix la importància de afavorir la continuïtat de la carrera professional per a aquells que no desitgen retirar-se en els termes més convencionals. En aquest context, diferents figures de jubilació han anat sorgint, moltes d'elles subjectes a penalitzacions o incentius segons l'avançament o el retard de l'edat ordinària.
Les reformes legislatives que afecten les pensions han tingut un gran impacte en els treballadors. Alguns opten per jubilacions anticipades per començar a cobrar la seva prestació abans, encara que assumint coeficients reductors. Altres, en canvi, prefereixen allargar la seva vida laboral amb la finalitat d'incrementar la seva futura pensió.
També hi ha persones que, per diverses raons, no compleixen les carreres de cotització completes o que prefereixen retirar-se només parcialment. Amb el pas dels anys, aquestes opcions han anat multiplicant-se, però també s'han tornat complexes a causa de la normativa canviant, que cerca equilibrar els comptes públics i garantir un repartiment just de les càrregues i els beneficis.
Novedades importantes
El nou Reial decret llei, que es convalida aquest dimecres amb el suport del principal partit de l'oposició, introdueix importants novetats en una d'aquestes modalitats concretes de jubilació, en la qual es permet continuar treballant i, alhora, percebre un percentatge de la pensió.
Amb aquestes modificacions, el Govern cerca dos objectius bàsics: donar més flexibilitat a aquells que no han pogut completar una llarga carrera de cotització i, alhora, incloure incentius perquè aquells que vulguin prolongar la seva vida laboral puguin fer-ho rebent recompenses econòmiques.
S'ha optat per un paquet de mesures consensuades amb agents socials, intentant mantenir un equilibri entre penalitzacions i bonificacions perquè la caixa de la Seguretat Social no es vegi amenaçada.
El primer canvi essencial radica en l'eliminació de l'exigència d'una trajectòria de cotització completa per poder optar a aquesta fórmula de retirada, coneguda popularment com a "jubilació activa". Fins ara, gaudir d'aquesta modalitat requeria haver assolit el 100% de la pensió, cosa que implicava complir l'edat legal o haver reunit els anys mínims de cotització que donen dret a la prestació íntegra.
No obstant això, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta reforma, n'hi haurà prou amb tenir els 15 anys de cotització mínims per accedir a una pensió contributiva. L'Executiu argumenta que la mesura beneficiarà sobretot dones i altres persones amb poca cotització, que fins ara quedaven fora d'aquest sistema.
La segona novetat important es troba en la modificació dels percentatges de pensió que el beneficiari cobra mentre compatibilitza la prestació amb un treball remunerat. Abans de la reforma, el percentatge a percebre se situava en el 50% de la pensió que corresponia, amb independència dels mesos o anys de retard en la jubilació.
El nou marc introdueix un escala: el primer any de treball més enllà de l'edat ordinària estarà associat al cobrament del 45% de la pensió, pujant al 55% el segon any, al 65% el tercer i al 80% el quart, fins a arribar al 100% a partir del cinquè any de prolongació. Encara que aquest sistema endureix les condicions per a qui només desitgi retardar la seva jubilació un any, millora els avantatges per a aquells que posposin la retirada durant més temps. D'aquesta manera, es busca encoratjar els treballadors a romandre més d'un any en actiu, a canvi d'una progressiva major retribució.
El tercer canvi inclou la possibilitat de compatibilitzar el cobrament d'incentius de demora amb la mateixa modalitat de jubilació. Arran de la reforma prèvia impulsada per l'exministre José Luis Escrivá, es van establir penalitzacions addicionals per a aquells que avancin la retirada (coeficients reductors) i, alhora, recompenses per a aquells que la retardin, en forma d'un "xec" o augment percentual de la pensió.
Canvis en els treballadors autònoms
A més, el marc legal introdueix particularitats per als treballadors autònoms. A partir de l'aprovació del decret, qui cotitzi per compte propi i tingui empleats contractats podrà aspirar al 100% de la pensió en la modalitat activa. No obstant això, si el professional autònom no compta amb assalariats al seu càrrec i desenvolupa l'activitat en solitari, el percentatge es queda en el 75%. Aquesta diferència s'explica per la voluntat d'incentivar la contractació i la creació d'ocupació, alhora que s'estableix una recompensa addicional per a aquells que generen llocs de treball.
Segon trimestre de l'any 2025
L'entrada en vigor d'aquestes mesures està prevista per a l'1 d'abril de 2025. Tot això s'inclou en un reial decret que, a més, porta canvis en la jubilació parcial, prolongant en un any el termini d'avançament possible i exigint que la persona que substitueixi el treballador parcial s'incorpori amb un contracte indefinit i a temps complet.