L'Agència Tributària es prepara per introduir canvis significatius en el control dels pagaments realitzats amb targeta de crèdit, dèbit o prepagament el 2025. El Govern, a través d'un nou reial decret, ultima una reforma que obligarà a totes les entitats emissores —des de bancs tradicionals fins a xarxes de benzineres, passant per plataformes de compres en línia— a informar detalladament sobre les operacions que assoleixin una xifra concreta al llarg d'un any. El llindar fixat en l'esborrany de la normativa és de 25.000 euros, una quantitat que moltes persones podrien assolir sense adonar-se'n i que dispararà les alertes del Fisc si se supera.
El nou marc d'obligacions tributàries està dissenyat per adaptar-se a la creixent tendència de realitzar pagaments amb mètodes electrònics, sobretot des que van proliferar les targetes virtuals i les carteres digitals. Segons la proposta, qualsevol compra, recàrrega, retirada d'efectiu o abonament que sumin 25.000 euros anuals estaran subjectes a un desglossament detallat que les entitats emissores hauran de presentar a Hisenda. La declaració, que es formalitzarà per primera vegada el 2026, farà referència a tots els moviments generats durant l'any 2025. D'aquesta manera, quedaran registrades tant les operacions al detall com les grans despeses, independentment de la moneda emprada o de la modalitat de targeta.
L'objectiu oficial de la mesura és reforçar la lluita contra el frau fiscal, adaptant la normativa a la realitat de l'economia digital i la possible prestació de serveis des de l'estranger. A més, s'emmarca dins de l'aprovació del nou impost mínim global del 15% per a grups i multinacionals, alhora que introdueix canvis en altres reglaments, com el de la Llei de l'IRPF o el que regula els procediments de gestió i inspecció tributària. El Govern, després de sotmetre el text a informació pública, preveu remetre'l al Consell d'Estat i, tan bon punt rebi el dictamen preceptiu, aprovar-lo de forma definitiva en el Consell de Ministres.
Hisenda, a l'aguait
Un cop entri en vigor aquesta nova legislació, les entitats emissores de targetes hauran d'identificar el titular del compte, especificar la suma total de càrrecs i recàrrecs que hagi efectuat, així com reflectir els imports de cada operació durant el període de referència. Les autoritats, amb aquestes dades, pretenen agilitzar la detecció d'anomalies i prevenir possibles casos de blanqueig de capitals o d'economia submergida. Per a aquells que sobrepassin el límit establert, Hisenda rebrà informació que podria desembocar en inspeccions o, almenys, en un major escrutini sobre l'origen i destí dels diners.
Però les exigències no acaben aquí. El projecte del reial decret també contempla que, a més de la declaració anual sobre els moviments que superin els 25.000 euros, les entitats financeres hauran d'enviar informes mensuals amb detall dels cobraments que realitzin empresaris i autònoms a través de targetes o aplicacions de pagament vinculades al telèfon mòbil. Això significa que serveis com Bizum o PayPal s'inclouran igualment en els informes periòdics al Fisc, sense importar l'import de les transaccions.
La reforma, per tant, es perfila com un gir substancial en la relació entre contribuents, entitats de pagament i Hisenda. De sortir endavant tal com està redactada, marcaria un abans i un després per a aquells que solen manejar grans sumes —o diverses operacions de certa rellevància— amb les seves targetes. Convé, per tant, prendre nota d'aquesta xifra límit i revisar de prop els hàbits de consum per evitar sorpreses desagradables quan arribi el moment de declarar.