María Lluïsa Solà, veu de Diane Keaton en català, en xoc: ‘Em fa molta…’
La notícia va colpir la indústria amb un ressò inesperat i difícil de pair. En qüestió d'hores, les xarxes es van omplir de records, i entre ells va sorgir una veu que per al públic català resulta inconfusible.
Maria Lluïsa Solà, intèrpret clau del doblatge a Catalunya, es va enfrontar a un buit que transcendeix la pantalla. La seva reacció no va ser un comunicat fred ni una frase de compromís, sinó una confessió que revela el pes de la pèrdua.
Keaton va ser molt més que un mite cinematogràfic a la cartellera i la memòria col·lectiva. Per a Solà, va encarnar un repte tècnic i emocional que la va acompanyar durant dècades. No es tractava només d'ajustar paraules, sinó de respirar al ritme d'una intèrpret amb tics veloços, dubtes juganers i silencis que exigien precisió.
La reacció de Maria Lluïsa Solà davant la notícia i el fil íntim que les unia
Solà va explicar que la mort de Keaton la va sorprendre i la va deixar “molt sobtada”. Una sacsejada personal comprensible després de 45 anys seguint-li el pols a l'estudi. En la seva intervenció al programa “Via lliure”, l'actriu de doblatge va recordar el vertigen d'aquells diàlegs rapidíssims, i aquell parlar entretallat que semblava improvisat.
“Calia fer-ho molt clar perquè s'entengués”, va admetre, assenyalant que, quan l'ajust sortia perfecte, la sensació resultava “fantàstica”.
La relació professional va començar amb Manhattan el 1979 i es va consolidar cinta rere cinta, sumant una dotzena en català i moltes més en castellà. Aquest itinerari convertia cada nou projecte en una cita amb un univers reconeixible.
Una manera de riure, un xiuxiueig que es transformava en rèplica esmolada, i una respiració que marcava el tempo de cada escena. Per això fa mal l'absència, perquè també s'apaga un petit ritual de feina que ara només persistirà en reposicions i reestrenes.
De “Annie Hall” a “The First Wives Club”
El cop emocional va arribar acompanyat d'una onada d'homenatges internacionals a la guanyadora de l'Oscar per Annie Hall. La indústria va recordar la seva empremta en franquícies històriques, el seu estil inoblidable i la seva capacitat per sostenir comèdia i drama amb idèntica solvència. A Reds i també a Something’s Gotta Give.
Aquests títols van construir una biografia artística que avui s'invoca com un mapa de generacions que van créixer amb la seva manera de mirar la càmera.
També van parlar vells companys de rodatge i directors que van compartir projectes i confidències. Tributs sentits van subratllar l'estranya barreja d'excentricitat i tendresa que la va convertir en una figura única del star system nord-americà. En aquesta allau de missatges, va ressonar l'agraïment de col·legues que la van descriure com una professional exigent però generosa.
“Em fa pena pensar que no la tornaré a doblar”
Solà va admetre tristesa en imaginar que no tornarà a entrar a sala per “caçar” els seus dubtes, el seu riure nerviós o aquella manera tan seva d'interrompre's. La frase encabeix una veritat que tot bon doblador coneix: quan connectes amb la respiració d'un actor, ja no tradueixes, sinó que acompanyes el seu batec.
Per això, l'actriu catalana confia que la pèrdua es mitigui amb el temps i amb el retorn dels clàssics. Aquests clàssics que cada cert temps retroben el públic i renoven el culte a una filmografia immortal.
El record de Keaton conviu a més amb la versatilitat de Solà. Ella ha donat veu en català i castellà a intèrprets com Sigourney Weaver i Glenn Close. I no només aquests, també Susan Sarandon, Kim Basinger, Kathy Bates, Judi Dench o Helen Mirren.
Aquesta llista parla d'una carrera que ha educat l'oïda de diverses generacions. També ajuda a explicar per què l'adeu té ara un timbre tan íntim.
El cinema seguirà posant en circulació els grans títols de Keaton, i el seu rastre continuarà arribant a nous espectadors que descobriran la seva ironia elegant. Quina escena tornaràs a veure primer, aquella rèplica esmolada en un banc de Nova York o la mirada que encén una comèdia sencera amb un simple titubeig?
El dol de María Lluïsa Solà és un dol compartit
María Lluïsa Solà afronta un dol professional i emocional després de la mort de Diane Keaton, recordant la precisió quirúrgica de la seva veu i la complicitat forjada durant quaranta-cinc anys. La pantalla seguirà parlant per ambdues, amb clàssics que ara sonen a homenatge i memòria compartida.
