ALERTA: No tota terrassa el pes d’una piscina. Els tècnics expliquen els límits

A Girona va enfonsar una terrassa amb una piscina portàtil

Amb l’arribada de la calor estival, instal·lar una piscina inflable o portàtil en una terrassa, balcó o terrat s’ha convertit en un costum molt habitual per a moltes famílies que busquen una solució ràpida i barata per refrescar-se sense sortir de casa; no obstant això, els experts i col·legis professionals adverteixen que aquesta pràctica aparentment inofensiva amaga un risc estructural extrem perquè l’aigua pesa molt més del que la gent generalment s’imagina.

L’estructura de qualsevol edifici té una capacitat de càrrega rigorosament limitada, dissenyada específicament per suportar el pes propi de la construcció i les càrregues habituals d’ús domèstic, com el mobiliari estàndard o el trànsit de persones. Quan arriba el període de calor, la col·locació massiva de dispositius aquàtics desmuntables en espais oberts elevats pot superar ràpidament aquests límits tècnics. Els col·legis d’arquitectes i arquitectes tècnics, com el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), alerten reiteradament que la majoria de forjats no estan preparats per suportar la monumental sobrecàrrega que suposa omplir-los d’aigua, una negligència que ja ha provocat col·lapses greus.

El principal problema rau en la incomprensió pública de la física elemental de l’aigua, la densitat de la qual és d’una tona per metre cúbic. La normativa espanyola vigent de l’edificació, amb criteris estructurals tradicionals que es remunten a l’any 1963, fixa una sobrecàrrega màxima orientativa de 200 quilos per metre quadrat a l’interior dels habitatges i de només 150 quilos per metre quadrat en cobertes i terrats oberts. Això significa que una piscina amb una profunditat de tan sols vint centímetres ja assoleix el límit de 200 quilos per cada metre quadrat, consumint instantàniament tota la resistència de seguretat del forjat del pis inferior.

Accident a Girona

Recentment, a la ciutat de Girona, dues dones van resultar ferides quan l’estructura d’una terrassa ubicada en un primer pis del carre Campcardós, al barri de Santa Eugènia, va cedir completament sota el pes d’una piscina portàtil, forçant la intervenció d’emergència dels operaris i confirmant de forma tràgica la fragilitat dels immobles davant d’aquestes sobrecàrregues extraordinàries.

Si aquesta mateixa instal·lació s’omple fins als cinquanta centímetres d’alçada, la càrrega real es catapulta automàticament fins als 500 quilos per metre quadrat, la qual cosa representa mitja tona concentrada en un espai reduït on l’edifici originalment només n’esperava cent cinquanta o dues-centes. El director tècnic del Cateb, Jordi Marrot, recorda de forma punyent que el pes de l’aigua supera àmpliament la planificació dels projectes originals, una opinió compartida pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid (COAM), on recorden de manera contundent que com més fonda és la piscina, més creix el perill de patir un accident greu o de generar esquerdes, deformacions i fliccions crítiques en les bigues de formigó.

El risc s’eleva exponencialment quan parlem d’immobles construïts abans de les normatives modernes, on els marges de seguretat estructurals podien ser substancialment inferiors o basats en materials ja degradats. Al desgast natural provocat pel pas del temps i la manca de manteniment periòdic de les bigues i els revoltons, s’hi afegeix el fet que els usuaris no comptabilitzen altres elements concurrents que també afegeixen quilos a la mateixa zona, com ara grans testos, jardineres pesades que fàcilment oscil·len entre els 450 i 500 quilos, llibreries massives o fins i tot les mateixes persones concentrades fent un ús lúdic de l’espai exterior de manera simultània.

Davant d’aquest escenari, les recomanacions dels tècnics del Cateb i altres experts són clares i taxatives per tal d’evitar tragèdies domèstiques. Abans d’adquirir o muntar qualsevol estructura aquàtica, és absolutament indispensable contractar un arquitecte tècnic o aparellador per examinar l’any de construcció, els plànols del projecte i l’estat real de conservació de l’immoble. Així mateix, atès que les cobertes, terrats i balcons constitueixen elements comuns de la finca o afecten directament la seguretat dels veïns, s’ha d’informar formalment la comunitat i comptar amb un informe pericial que avali la viabilitat de l’operació.

En cas de disposar del vistiplau professional, mai s’hany de superar els nivells d’aigua determinats pel tècnic, entenent que cada centímetre addicional incrementa el risc de col·lapse. En conclusió, gaudir de la calor a la pròpia llar no ha d’implicar posar en perill la vida dels residents ni la integritat de la finca, i la decisió de col·locar una piscina en qualsevol tipus de terrassa exigeix responsabilitat civil i criteri professional.